Materials: Lluita contra el masclista que portes dins

(En PDF: 00_Lluita_masclista_dins)

LLUITA CONTRA EL MASCLISTA QUE PORTES DINS!
TIRA ELS TEUS PRIVILEGIS!

Vivim el pes del patriarcat dia a dia, i per tant, patim agressions a diari i en tots els àmbits de les nostres vides: a les institucions, als mitjans de comunicació, a l’espai públic, a la feina, a la família, de la parella, amb les amistats i als espais de lluita. Com a home tens privilegis, i és feina teva lluitar contra el masclista que portes dins! Per fer-ho, primer cal que reconeguis aquests privilegis. Malgrat molts no els hagis demanat, la societat patriarcal en la que vivim porta tota una història atorgant-te’ls.

Una vegada reconeguts els privilegis, cal vèncer la por a perdre’ls, fins que no siguis capaç d’arribar a això, no desapareixerà el masclista que portes dins.

… i els teus privilegis a les INSTITUCIONS

Identifica el masclista que portes dins, identifica el pes del patriarcat, identifiquem les agressions i els agressors. Les institucions ens agredeixen a diari: a través de les seves lleis masclistes, però també des del seu paternalisme que ens intenta perpetuar en un rol de víctimes.

Impulsen Lleis de l’avortament que pretenen decidir sobre quan i en quines condicions hem de ser mare, menyspreant la vida de les dones i la seva capacitat per a saber què fer i què voler. Ens infantilitzen, ens imposen la seva moral, ens criminalitzen i ens veuen com a mares/incubadores.

Fan recomanacions, públiques i oficials, des del Ministerio del Interior en les que ens converteixen en víctimes, però al mateix temps ens fan responsables de les agressions que patim. Com quan ens ofereixen una sèrie d’instruccions per evitar les violacions (enllaç), només dirigides a les dones, i no als agressors que són els únics responsables directes i indirectes de la violència infligida.

Al mateix temps, retiren lleis de dependència que totes sabem que tornen a condemnar a les dones al treball precari i invisible de cura, indispensable pel manteniment del sistema capitalista, però des de la hipocresia masclista en la que no es reconeix com a treball amb drets. Això repercuteix en les pensions per jubilació (el 97,4% dels homes cobren pensions, mentre només el 46,6% de les dones). És violència que es mantingui un model que ens condemna a ser dependents, després d’una vida dedicada a la cura de la dependència d’altres.

Són alguns dels molts exemples de masclisme institucional, exercits per l’Estat i amb la complicitat de l’Església i altres institucions. Permetre que aquest sistema ens segueixi invisibilitzant i precaritzant, sense dir res, sense lluitar oberta i directament per canviar-lo, és permetre una agressió constant i ser còmplices d’aquest sistema al sostenir-lo.

… i els teus privilegis a la FEINA

Identifica el masclista que portes dins, identifica el pes del patriarcat, identifiquem les agressions i els agressors. El món laboral està estructurat des de i per al patriarcat: divisió sexual del treball, feminització de la precarietat, abusos i agressions, foment dels rols femenins tradicionals, etc.

A la feina hi ha una escletxa salarial del 19%, per realitzar la mateixa feina i amb les mateixes tasques, és una agressió que cobris més que la teva companya.

És també violència que no et contractin perquè et pots quedar embarassada o que t’acomiadin quan ho estàs. També que et recomanin aplaçar-la, a que siguis menys productiva.

Estem fartes de comentaris sexistes per part dels nostres companys, en els que se’ns tracta com a objectes, i també de l’obligatorietat de ser dones “florero” i tenir només opcions a feines que ens objectiven o ens releguen a les funcions de cuidar o exhibir-nos.

Estem fartes que se’ns qüestioni ocupar llocs de treball que històricament els han desenvolupat homes, dubtant així de les nostres capacitats, formació o competència.

Ja n’hi ha prou que les empreses creïn normatives internes perquè els directius no vagin sols als ascensors amb dones. Prou de tenir només la visió del treball pròpia de l’home blanc heterosexual i prendre’ns el pèl amb falses conciliacions i flexibilitats.

Se’ns agredeix quan es qüestiona la nostra professionalitat.

… i els teus privilegis a la FAMÍLIA

Identifica el masclista que portes dins, identifica el pes del patriarcat, identifiquem les agressions i els agressors. Les agressions masclistes en l’àmbit familiar ens toquen dia a dia, i amb l’ajuda del masclisme institucional aquesta es fa més dura.

Són moltes les dones assassinades cada any, el degoteig és contant, i des de fa segles. És en quasi silenci i és quasi normal, perquè el model de família fa de la dona un agent: passiu, secundari, agredible, mut… Estem fartes del feminicidi. Estem fartes d’estar obligades a un seguir lligades a un sol model de família que ens fa dependents.

Les dones patim agressions sexuals dins la família i sovint la família les culpa de les agressions patides: és un reflex de quin ha de ser el paper de la dona en aquest estat de les coses que ens infantilitza, ens silencia i ens tracta com a terreny de conquesta.

Prou divisió sexual del treball i fer de les dones l’àngel de la llar, relegant al mateix temps el treball de cures a la segona divisió. Ajudar o col·laborar no és el que cal, quan s’habita un espai i es comparteixen projectes vitals la feina és la mateixa per a tots els membres.

Prou fer de l’esfera privada, del treball reproductiu, un lloc on cloure les dones per a silenciar les relacions de poder i perpetuar-les.

… i els teus privilegis en la PARELLA, RELACIONS SEXOAFECTIVES i AMISTATS

Identifica el masclista que portes dins, identifica el pes del patriarcat, identifiquem les agressions i els agressors. Les relacions sexoafectives estan impregnades per igual de tota la violència que el patriarcat necessita per sostenir-se. És un espai de confiança i intimitat, per tant, són un pilar important de violència, dependència i toxicitat.

Pensar que pots controlar i opinar sobre la roba, amistats, costums o activitats que fa la teva parella és ser agressor. No és la teva propietat. El model de relació patriarcal es basa en la noció de posseir, sotmetre i controlar. No la perpetuïs.

Fer xantatge emocional per a aconseguir que faci el que vols és ser agressor. La violència passiva també és violència. El model de parella patriarcal promet que ella ho farà tot per ell. Perpetuar-ho és violència.

La parella o companya, ja sigui esporàdica o permanent, no és una propietat, no té perquè dir-te sí sempre a tot. El consentiment i l’acceptar els límits aliens és essencial. El patriarcat no ensenya a acceptar un no.

No ets el melic del món. La parella i les amistats tenen vida pròpia, opinions pròpies i espais propis en els que tenen llibertat per desenvolupar-se. Envair els espais de l’altra és agressiu ja sigui per a controlar-la o treure-li importància i mèrit. El patriarcat fa de la dona una nena a la que el company ha d’ensenyar i que sempre ha d’estar acompanyada. No acceptem aquest rol submís i invisibilitzador.

No és la teva prolongació, no és un complement, no es defineix a través teu. No la vulguis moldejar al teu gust. Pujar el to de veu, ofendre, tallar constantment, mostrar indiferència i menyspreu, és agredir. L’agressió psicològica no és una broma, no és una tonteria. No la minimitzem.

… i els teus privilegis en espais de LLUITA

Identifica el masclista que portes dins, identifica el pes del patriarcat, identifiquem les agressions i els agressors. Com a persones que vivim dins el sistema no podem creure que no tenim tics a analitzar i solucionar. Cal començar per a reconèixer això, no negar les dinàmiques patriarcals i no girar la cara davant les agressions. Sinó ens estarem convertint en còmplices i, per tant, en agressors.

No volem ser considerades les “companyes de”, som autònomes, tenim opinió pròpia. Tampoc admetrem ser tractades com les “nenes” o les “feministes” amb les que es cobreix un cupo. Això és menyspreu i genera relacions de poder desiguals.

No podem consentir les agressions sexuals entre nosaltres ni que aquestes siguin tractades com un mal menor, com si nosaltres fóssim les culpables o com si la solució sigui lenta i massa parcial.

No pot ser que siguem tractades com les histèriques ni que ens vinguin a explicar com hem de reaccionar. No cal que reproduïm els rols de dona pedagògica i tranquil·la en espais on se suposa que hem de tractar amb aquestes cosificacions. És violent no poder tractar col·lectivament casos d’agressions dins els nostres espais. Així buidem el patriarcat de contingut i actuem com es fa a fora.

Prou de ser mirades com a trossos de carn o de ser mirades amb lupa per ser dones. Volem mantenir-nos en la idea radical de ser tractades com a persones.

No ens agrada ser tractades com la sectorial quan no es vol fer treball de gènere i, d’altra banda, ser tractades com a sectàries quan exigim tenir espais de reflexió o plantegem debats dins el nostre espai. Ja n’hi ha prou de ser jutjades: si cridem, si no cridem, si fem, si no fem… no volem jutges, ni pares, ni tutors, ni padrins, ni amos….volem companys, d’igual a igual.

… i els teus privilegis en els MITJANS DE COMUNICACIÓ

Identifica el masclista que portes dins, identifica el pes del patriarcat, identifiquem les agressions i els agressors en els mitjans de comunicació, tant en la informació (i desinformació), com en la publicitat, com el paper clau en el manteniment de rols tradicionals, estereotipats i patriarcals.

Minimitzen el feminicidi dient que les dones moren, obviant que són assassinats i jutjant-la tant si ja havia denunciat com si no, tant si tenia estudis com si no… Som notícia i objecte de crítica, negant la responsabilitat que tenen companys, amics i institucions que han permès que s’arribés l’assassinat i que es perpetuessin agressions prèvies.

Fomenten la imatge de la dona com un objecte sexual i perpetuen uns cànons de bellesa que provoquen malestar i complexes. Ens presenten dones perfectes mestresses de casa, posant-les al costat de les aspiradores, els fogons o els detergents. Apareix potenciada la mare/esposa abnegada. Altres models, es relacionen amb dificultats per arribar a compaginar el rol de treballadora i cuidadora, obviant que les tasques de cura i reproductives no són nostres.

Utilitzen un llenguatge sexuat en masculí. Mostren les vivències i la mirada masculina, presentant un món esbiaixat. Vosaltres sou els clients. Nosaltres ens convertim en clientes de productes molt concrets, generalment mostrant-nos com satisfarà als nostres companys la compra.

Les reivindicacions dutes a terme per dones es masculinitzen o s’invisibilitzen, relegant-nos sempre a demandes i critiques circumscrites a l’àmbit de les cures o l’avortament.

Ens agredeixen contínuament als mitjans de comunicació, agent clar de reproducció del sistema patriarcal. I ens agrediu, quan no reconeixeu aquesta cosificació i infravaloració de les dones i al no exigir que es transformin els mitjans de comunicació. Ja en tenim prou de mitjans de reproducció del patriarcat!

… i els teus privilegis a l’ESPAI PÚBLIC

Identifica el masclista que portes dins, identifica el pes del patriarcat, identifiquem les agressions i els agressors. L’espai públic ha estat l’espai monopolitzat pels mascles, per tant de vegades, de manera indirecta en som excloses, expulsades o no benvingudes. Només les necessitats que es consideren importants des del punt de vista masculí hi són reflectides.

Volem un espai on no haguem d’aguantar floretes, babosejos o intimidacions perquè també és un espai nostre. Prou de ser els trofeus de la cacera!

Estem fartes de mirar a banda i banda per a evitar assetjaments i violacions, prou de no tenir espais segurs i prou d’haver-nos de callar les respostes a les agressions.

Algunes d’aquestes agressions les reconeixem, les hem de rebutjar i les hem de combatre. També les que moltes vegades passen més desapercebudes, però no oblideu que es tracten igualment d’agressions: són micromasclismes.

Estem fartes dels atacs masclistes! No permetrem més agressions! CONTRA ELS ATACS DEL PATRIARCAT, AUTODEFENSA FEMINISTA!

CONTRA LES AGRESSIONS: ACCIÓ DIRECTA!

Materials: Selecció d’enllaços institucionals sobre seguretat i salut laboral

(En PDF: EnllacosPRL )

1.- Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (Ministerio de Empleo y SS)

1.1.- Normativa General sobre PRL

1.1.1.- Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Lectura obligada…)
1.1.2.- Reglament dels Serveis de Prevenció
1.1.3.- Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (Secció 2na: arts. 11 a 13)

1.2.- Documents Tècnics de Referència

1.2.1.- Guies Tècniques
1.2.2.- Notes Tècniques Preventives

1.3.- Activitats Formatives

2.- Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral (Generalitat de Catalunya)

2.1.- Pàgina principal

2.2.- Publicacions Seguretat i Salut

2.3.- Preguntes Freqüents sobre Seguretat i Salut Laboral

2.4.- Unitats Tècniques Territorials de Seguretat i Salut Laboral

2.4.1.- Cercador d’Activitats Formatives

3.- Inpecció de Treball i la SS (1 i 2)

3.1.- Criteris Tècnics ITSS

4.- Procediment ICAM
Instrucció 01/2007 (Departament de Salut): Valoració de la contingència professional

Procediment per a què els metges de Família sol·licitin la revisió de la contingència de les baixes mèdiques quan creuen que poden ser d’origen laboral

5.- Compilació de TOTA la Normativa Estatal de PRL Actualitzada (BOE)

Materials: Eleccions sindicals per al sector del Metall. Formació de formadores

(En PDF: SessioEleccionsSindicalsFemec. També hi ha disponibles altres Guies i materials, Normativa, Formularis d’eleccions, i Recull de laudes)

LA CGT I LES ELECCIONS SINDICALS

La participació a les eleccions sindicals no és més que una estratègia, no és pas perquè acceptem aquest funcionament, que ens ha estat imposat.

Una estratègia orientada a aconseguir mitjans d’acció, no pas una finalitat en sí mateixa.

Anem a les eleccions per a defensar i enfortir el que nosaltres entenem que és l’autonomia obrera.

Nosaltres no creiem en l’executivisme dels Comitès. Volem buidar-los de contingut. Rebutgem la seva estructura falsament unitària

ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ (I)

Participació dels treballadors a l’empresa: Sistema dual de representació

• REPRESENTACIÓ SINDICAL (Secció): Organització sindical a l’empresa, representa les afiliades. La constitueixen aquestes conforme les estatuts del sindicat
• REPRESENTACIÓ UNITÀRIA: Del conjunt de les treballadores. Determina la representativitat sindical

ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ (II)

Òrgans de representació unitària:

• DELEGADES DE PERSONAL: Empreses o centres de treball amb més de 10 treballadores i menys de 50 (1 delegada fins a 30 treballadores, 3 delegades entre 31 i 49). També n’hi pot haver una delegada en empreses d’entre 6 i 10 treballadores, si aquestes ho decideixen per majoria.
• COMITÈ D’EMPRESA: Segons l’ET (art. 63) és “l’òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors en l’empresa o centre de treball per a la defensa dels seus interessos”. Empreses amb un cens de 50 treballadores o més.
• Es pot pactar en conveni l’existència d’un COMITÈ INTERCENTRES.

PROMOCIÓ D’ELECCIONS (1) QUI POT PROMOURE

Les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit estatal, a la Comunitat Autònoma o àmbit funcional o territorial

Les organitzacions sindicals amb un mínim del 10% a l’empresa

Els propis treballadors/es per acord majoritari

Qui pot convocar Eleccions Sindicals per Promoció Generalitzada?

• Les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit concret, amb un mínim conjunt del 50%

PROMOCIÓ D’ELECCIONS (II). COM ES PROMOUEN

Mitjançant el PREAVÍS, que ha de comptar amb els següents requisits:

• Model Oficial
• Els promotors han d’estar legitimats
• Determinació data d’inici del procés electoral
• Dades de l’empresa (denominació, direcció,…)
• En cas d’acord majoritari dels i les treballadores, cal aportar acta de l’acord amb totes les dades

PROMOCIÓ D’ELECCIONS (III). COM ES PROMOUEN

ÉS MOLT IMPORTANT POSAR TOTES LES DADES I CORRECTAMENT, ENCARA QUE NOMÉS SERÀ NUL EL PREAVÍS SI OBSTACULITZA LA PARTICIPACIÓ D’ALTRES SINDICATS

TAMBÉ ÉS MOLT IMPORTANT SABER QUE UNA VEGADA INICIAT EL PROCÉS ELECTORAL NO ES POT “RENUNCIAR”, I PER TANT AL PRESENTAR EL PREAVÍS HEM DE TENIR MOLT CLAR QUE PUGUEM PRESENTAR CANDIDATURA DE CGT

En cas de concurrència de promotors en les Eleccions Sindicals, serà vàlid el primer PREAVÍS registrat, sempre i quan els següents preavisos no siguin de la majoria sindical de l’empresa

És obligació dels promotors comunicar-ho a l’empresa i a la Oficina Pública de la Autoritat Laboral

PROMOCIÓ D’ELECCIONS (IV). COM ES PROMOUEN

Obligacions de l’empresari:

• Publicació del Preavís
• Donar trasllat del Preavís als i les representants dels i les treballadores, i comunicar-ho a les persones que formaran la Mesa Electoral
• Facilitar el Cens laboral
• Donar mitjans necessaris a la Taula Electoral, i facilitar les reunions, locals i tablons pels sindicats
• Facilitar els mitjans per l’exercici del vot

PROMOCIÓ D’ELECCIONS (V). CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL

On podem promoure Eleccions Sindicals?

La unitat d’àmbit de les Eleccions Sindicals és el Centre de Treball, la unitat productiva amb organització específica donada d’alta com a tal a la Autoritat Laboral (encara que es pot presentar prova en contra)

La definició del Centre de Treball ocasiona molts conflictes.

Sota cap concepte l’empresari pot utilitzar les seves facultats organitzatives per alterar les expectatives de representativitat sindical, i qualsevol actuació en aquest sentit seria una infracció en el dret fonamental a la llibertat sindical i seria nul.

PROMOCIÓ D’ELECCIONS (VI). CAUSES DE LA PROMOCIÓ

Les Eleccions TOTALS:

• Per finalització del mandat de 4 anys (es pot fer quan faltin tres mesos)
• Per declaració de nul·litat del procediment electoral
• Per revocació del mandat electoral en assemblea
• Al transcórrer 6 mesos des de l’inici de l’activitat del Centre de Treball

Les Eleccions PARCIALS:

• Per augment de la plantilla del Centre de Treball

CONSTITUCIÓ DE LA MESA ELECTORAL (I)

S’ha de constituir en el termini dels 7 dies següents a la recepció del preavís per part de l’empresa.

Està composta de:

• PRESIDENT: el treballador/a més antic de l’empresa
• VOCAL: el treballador/a de més edat de l’empresa
• SECRETARI: el treballador/a més jove de l’empresa

Mai es pot ser alhora candidat/a a les eleccions i membre de la Taula (si es dóna aquesta circumstància la persona ha de comunicar-ho i ser substituida per un suplent).

CONSTITUCIÓ DE LA MESA ELECTORAL (II)

Les Meses es constitueixen mitjançant acta amb model normalitzat.

Cal sol·licitar al president còpia de l’acta de constitució. Important per a reclamacions posteriors.

La Mesa adopta acords per majoria de vots.

CONSTITUCIÓ DE LA MESA ELECTORAL (III)

Tipus de Taules:

• TAULA ELECTORAL ÚNICA, en un Centre de Treball amb un únic col·legi
• TAULA ELECTORAL DE COL·LEGI: quan la plantilla es divideixi en dos grups professionals (tècnics i Administratius / Especialistes i no Qualificats)
• TAULA ELECTORAL CENTRAL, per acord entre les taules
• TAULA ITINERANT, creades per acord, per la dispersió dels centres de treball

FUNCIONS DE LA MESA ELECTORAL

Realitzar el calendari i el cens electoral.

Determinar el nombre de meses pel dia de la votació i el nombre de representants a escollir.

Rebre i proclamar les candidatures.

Vigilar el desenvolupament del procés electoral.

Resoldre les reclamaciones que es presentin.

Presidir la votació i realitzar l’escrutini.

Extendre les actes i publicar els resultats de la votació. Presentar els resultats a l’Oficina Pública.

CENS ELECTORAL (I). QUI POT SER ELECTOR I ELEGIBLE

NO ES POT CONFONDRE EL CENS LABORAL (els i les que treballen, o hi han treballant durant l’any anterior a la data del preavís) AMB EL CENS ELECTORAL (els i les que voten)

7 dies després de la recepció de l’escrit de promoció, l’empresa remetrà el cens laboral a la Taula. És a partir d’aquest que es determina el nombre de membres a escollir al Comitè d’Empresa.

ÉS FONAMENTAL COMPROVAR QUE EL CENS LABORAL ÉS CORRECTE

CENS ELECTORAL (II). QUI POT SER ELECTOR I ELEGIBLE

La Taula Electoral amb el Cens Laboral elaborarà el Cens electoral, amb el següent criteri:

• Treballador/es electors/es: Majors de 16 anys / Antiguitat d’almenys 1 mes / Al moment de la votació
• Treballador/es elegibles: Majors de 18 anys / Antiguitat d’almenys 6 mesos (continuada o no) / Al moment de presentar-se la candidatura

Els treballadors estrangers poden ser també electors i elegibles, si reuneixen les condicions anteriors.

Tenen dret a vot els treballadors amb suspensió del contracte en cas d’incapacitat temporal, maternitat, privació de llibertat (si encara no hi condemna), permís per a formació professional, excedència per a funcions sindicals, vaga legal, suspensió per raons disciplinàries. També els acomiadats que constin en el cens, si l’acomiadament es troba impugnat.

CENS ELECTORAL (III). QUI POT SER ELECTOR I ELEGIBLE

La Taula ha de publicar el CENS PROVISIONAL, per tal de que en 72 hores tots els i les treballadores puguin consultar les seves dades i demanar esmenes.

Un cop passat aquest temps és EL CENS DEFINITIU D’ELECTORS

Cal comprovar especialment que no hi hagi errors en les dades personals de les nostres candidates i afiliades.

DETERMINACIÓ DEL NOMBRE DE REPRESENTANTS A ESCOLLIR (I)

El nombre de membres d’un CE depèn del nombre de treballadores de l’empresa. Escala definida en l’art. 66 ET:

• 50-100 treballadores: 5 delegades
• 101-250 treballadores: 9 delegades
• 251-500 treballadores: 13 delegades
• 501-750 treballadores: 17 delegades
• 751-1.000 treballadores: 21 delegades
• 1.001 en endavant: 2 per cada 1.000 o fracció, fins a un màxim de 75 delegades

DETERMINACIÓ DEL NOMBRE DE REPRESENTANTS A ESCOLLIR (II)

Els contractes indefinits, fixes, fixes discontinus, o eventuals amb durada superior a un any es computen com a 1 treballador.

Els contractes eventuals de menys d’un any es computen com a 1 treballador per cada 201 jornades treballades.

Un cop determinat el nombre de representants, s’han de distribuir per col·legi.

Formula per a determinar el nombre de representants de cada col·legi:  (Nombre de delegades a escollir) x (Nombre de treballadores en el cens del col·legi) / (Nombre total de treballadores en el cens laboral)

RECLAMACIONS AL CENS ELECTORAL

Han de fer-se a la Mesa per escrit. Ens quedem còpia signada per un membre d’aquesta, amb la data i l’hora.

Motius freqüents de reclamació:

• Rectificació d’errors en les dades personals (nom i cognoms, DNI, antiguitat…)
• Inclusió o exclusió d’una persona del Cens

CANDIDATURES: ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ (I)

Qui pot presentar candidatures?

• Els sindicats legalment constituïts
• Les coalicions de sindicats (coalicions electorals)
• Els i les treballadores amb aval d’un mínim del triple electors que dels llocs a cobrir

TOTS I TOTES LES CANDIDATES HAN DE SER ELEGIBLES PEL COL·LEGI CORRESPONENT

CANDIDATURES: ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ (II)

Cal estar atents a aquest punt. Cal presentar la Candidatura amb model normalitzat, amb les signatures dels i les candidates, i el o la representant legal del sindicat, amb poder notarial. Si no ho fem bé ens la poden impugnar.

És recomanable iniciar el procés d’elaboració de la llista el més aviat possible.

Cada candidatura ha de comptar almenys amb tants candidats com llocs a cobrir, però és recomanable presentar més, per possibles renúncies. Aquest punt és important, perquè podem perdre la llista per decaiment de candidats.

Una manera d’evitar pressions als nostres candidats és presentar la llista a la Mesa electoral l’últim dia de termini.

CANDIDATURES: PROCLAMACIÓ

El dia de la proclamació provisional de les candidatures és molt important. És el dia en el qual ens poden invalidar la candidatura. Cal estar present en tot moment a la Mesa.

És també el moment en el qual podem impugnar les candidatures dels altres sindicats, si veiem que no compleixen els requisits.

Contra l’acord de proclamació provisional es pot reclamar dins el dia hàbil següent. La Mesa ha de resoldre el primer dia laborable després de la reclamació.

El mateix dia que es resolen les reclamaciones la Mesa fa la proclamació definitiva de les candidatures. Qualsevol desacord l’hem de portar a arbitratge (si hem presentat reclamació prèvia).

Un cop proclamada la candidatura les renuncies de candidats no anul·len aquesta, mentre hi romanguin tants com el 60% dels llocs a cobrir.

CAMPANYA ELECTORAL

Es pot fer propaganda electoral des del moment de la proclamació de les candidatures fins el dia abans de la votació. No es pot fer abans de la proclamació cap propaganda demanant explícitament el vot.

Realització d’assemblees als centres de treball.

Denunciar qualsevol intent per part de l’empresari d’impedir-nos entrar al centre o centres de treball per a realitzar campanya.

PAPERETES DE CANDIDATURES PER A LA VOTACIÓ

La realització de les paperetes és responsabilitat de l’empresa. Facilitarem a la Mesa i a l’empresa la llista de la candidatura i el nostre logo.

Cal vigilar que el nostre logo i els noms de les nostres candidates a les paperetes siguin els correctes.

Cal vigilar que les paperetes de tots els sindicats siguin iguals (qualitat del paper, grandària de la mateixa i del logo, etc).

Qualsevol irregularitat l’hem de reclamar per escrit a la Mesa, i si no se subsana hem d’anar a arbitratge.

JORNADA DE REFLEXIÓ

No es pot realitzar campanya. Si algun sindicat en fa durant aquell dia presentarem reclamació a la Mesa.

EL VOT PER CORREU

Cal vigilar especialment amb el vot per correu. Els sindicats majoritaris abusen normalment d’aquest i en fan un ús fraudulent.

El vot per correu per part d’un elector requereix comunicació prèvia a la Mesa, des del dia següent a la convocatòria fins a 5 dies abans de la data de la votació. Les sol·licituds s’han de fet per correu certificat.

És recomanable que els nostres interventors sol·licitin diàriament a la Mesa les sol·licituds de vot per correu, per a controlar possibles fraus.

També és recomanable presentar escrit a la Mesa sol·licitant especial vigilància en el compliment de la normativa que regula el vot per correu.

INTERVENTORS. DOCUMENTACIÓ, PRESENTACIÓ A LA MESA. QUÈ CAL FER DURANT LA VOTACIÓ

Documentació: Escrit a la Mesa per a acreditar-se com a interventor (cal lliurar-lo al president), adhesius de la CGT, còpia del Cens electoral…

Els candidats també poden ser interventors.

Tots els sindicats poden nomenar un interventor per cada Mesa, amb un suplent per a cadascun d’ells, i apoderats pel procés electoral.

Vigilar que la Mesa estigui correctament constituida, que la urna estigui precintada, que les paperetes estiguin en ordre i no hagin estat manipulades, que no hi hagi propaganda demanant el vot.

Prendre nota de totes les incidències o irregularitats i fer-les constar en l’acta.

Vigilar especialment el vot per correu: Demanar-ne les sol·licituds a la Mesa i comprovar que totes presenten el segell de certificat. Qualsevol vot per correu que arribi un cop oberta la urna no és vàlid.

RECOMPTE DELS VOTS I ATRIBUCIÓ DE RESULTATS (I)

Els vots vàlids són:

• Els emesos correctament per una candidatura
• Si hi ha dos paperetes de la mateixa candidatura, val com 1 vot d’aquesta candidatura
• Els vots en blanc (sobre sense papereta o amb paper en blanc)

RECOMPTE DELS VOTS I ATRIBUCIÓ DE RESULTATS (II)

Són vots nuls:

• Les paperetes il·legibles, amb dibuixos o expressions escrites
• Amb candidats no proclamats
• Vots sense sobre
• Sobres amb dues candidatures

RECOMPTE DELS VOTS I ATRIBUCIÓ DE RESULTATS (III)

Atribució dels resultats:

• Només tindran representants les llistes amb almenys el 5% dels vots vàlids (vots a candidatures + vots en blanc).
• A cada llista amb almenys 5% dels vots se li donen els o les representants proporcionals
• El valor del delegat es determina segons la formula següent: ((Total vots a candidatures) – (Vots a candidatures per sota del 5%)) / (Nombre de delegades a escollir)

COMPLIMENTACIÓ DE LES ACTES

L’acta l’ha d’omplir la Mesa.

Model oficial.

S’hi recullen en aquesta les incidències que hi hagi hagut durant la votació.

La signen els membres de la Mesa, interventors, i el representant de l’empresa, si n’hi ha.

Cal comprovar que totes les dades són correctes, i especialment el recompte de vots.

PROCEDIMENT DE RECLAMACIONS, ARBITRATGE I DEMANDES

Cal tenir molt en compte sempre els procediments i els terminis de reclamació legalment establerts, tant per a fer-ho nosaltres, com per poder vigilar si els altres sindicats impugnen fora de termini o amb defectes de forma.

RECLAMACIÓ PRÈVIA A LA MESA

Qualsevol reclamació a la Mesa la farem per escrit. Demanarem còpia signada, amb la data i l’hora de presentació de la reclamació.

Reclamar abans que hagin passat 24 hores del fet que volem impugnar.

La Mesa ha de resoldre 24 hores màxim després de la reclamació. Si no diu res s’entén que és resolució negativa.

Si resol en contra nostra, podem acudir al procediment arbitral.

PROCEDIMENT ARBITRAL

S’inicia presentant reclamació per escrit davant l’Oficina Pública. Abans no hagin passat 3 dies hàbils des de la resolució contrària de la Mesa.

No suposa la suspensió del procés electoral.

Cal lliurar una còpia amb acús de rebuda a totes les parts implicades (sindicats, empresa, Mesa).

En l’escrit cal acreditar haver presentat reclamació prèvia a la Mesa. És recomanable presentar en aquest les proves que tinguem en relació al fet reclamat o impugnat.

L’àrbitre ha de citar les parts interessades a les 24h de la recepció de l’escrit. La compareixença serà dins dels 3 dies hàbils següents.

Dins dels 3 dies posteriors a la compareixença l’àrbitre ha de resoldre mitjançant un Laude. Aquest pot desestimar la impugnació plantejada, o bé estimar-la, sigui parcialment o totalment.

DEMANDA D’IMPUGNACIÓ DE LAUDE

Els Laudes es poden impugnar en un Jutjat Social, en els tres dies posteriors al seu coneixement.

El judici ha de fer-se en un màxim de 5 dies a l’admisió de la demanda. És el demandant qui ha de provar la il·legalitat del Laude.

La sentència ha de ser dictada 3 dies després, i no es pot recórrer.

El procés judicial no suspèn en principi el procés electoral, tot i que el jutge té la capacitat per a paral·litzar-lo, a instància de part.

Materials: Formació avançada per a Delegades de Prevenció

(En PDF: PRLAvancada, PRLAccioSindical)

Índex. Continguts de la Jornada de Formació

1.- Introducció bàsica a la Salut laboral

1.1.- Nocions bàsiques la Prevenció de Riscos
1.2.- Modalitats preventives a l’empresa

1.2.1.- Propi empresari
1.2.2.- Treballador Designat
1.2.3.- Servei de Prevenció

1.2.3.1.- Propi
1.2.3.2.- Aliè
1.2.3.3.- Mancomunat

1.3.- Documents Bàsics de PRL

1.3.1.- Pla de PRL
1.3.2.- L’Avaluació de Riscos Laborals de Riscos Laborals
1.3.3.- La Planificació de l’Activitat Preventiva
1.3.4.- El Pla d’Autoprotecció

2.- Actors principals del Sistema de PRL a l’empresa

2.1.- Empresari
2.2.- Servei de Prevenció de Riscos Laborals

2.2.1.- Tècnic de PRL
2.2.2.- Metge de Vigilància en la Salut

3.- Informació, consulta i participació dels treballadors en matèria de salut laboral

3.1.- Delegats/des de Prevenció

3.1.1.- Quants hem de tenir a l’empresa?
3.1.2.- Dret a la Informació
3.1.3.- Dret a Consulta
3.1.4.- Acompanyament d’Inspec. de Treball i tècnics
3.1.5.- Paralització de l’activitat productiva
3.1.6.- Possibles responsabilitats dels Delegats/des

3.2.- Comitè de Seguretat i Salut

3.2.1.- Què és, per a que serveix i cada quan es reuneix?
3.2.2.- La meva empresa no en té, que haig de fer?
3.2.3.- Consell pràctics

4.- Actors que ens trobarem fora de l’empresa: Organismes i entitats

4.1.- Inspecció de Treballl
4.2.- Centre de Seguretat i Salut Laboral
4.3.- Les Unitats de Salut Laboral
4.4.- Institut Nacional de Salut i Higiene en el Treball
4.5.- Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)
4.6.- ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques)

5.- Les Mútues patronals

5.1.- Què és i com funcionen les Mútues patronals?
5.2.- Què fer en cas d’alta de la Mútua o inassistència mèdica de la mateixa?
5.3.- Tinc dret a la documentació mèdica del meu cas?

6.- Prestacions de Seguretat Social

6.1.- Incapacitat Temporal
6.2.- Lesions Permanents No Invalidants (LPNI)
6.3.- Incapacitat Permanent i Parcial
6.4.- Incapacitat Permanent i Total
6.5.- Incapacitat Permanent i Absoluta
6.6.- Gran Invalidesa
6.7.- Recàrrec per manca de mesures de seguretat

7.- Accidents de Treball

7.1.- Què és un Accident de Treball?
7.2.-Comunicació de l’Accident
7.3.-Investigació dels i les Delegades de Prevenció

8. S’han detectat Malalties Professionals a l’empresa, què haig de fer?

8.1.-Què és una Malaltia Professional?
8.2.-Algunes Malalties Professionals
8.3.-Què és el comunicat de malaltia professional?

9. Salut Laboral i Negociació Col·lectiva:
Millores “voluntàries” de les prestacions de la Seguretat Social

ANNEX. Normativa bàsica en matèria de Prevenció de Riscos

—-

1. Introducció bàsica a la Salut laboral

1.1.- Nocions bàsiques la Prevenció de Riscos

Prevenció vol dir anticipar-se

Risc és una situació en la que poden ocórrer fets indesitjats, situació en la que augmenten les probabilitats de fets que valorem negativament.

La organització del treball a la societat capitalista és una facultat exclusiva teòricament de l’empresari (“l’anomenat dret de direcció”), però la Llei de Prevenció de Riscos Laborals li posa un límit legal: que no perjudiqui als i les treballadores.

I qui millor que nosaltres, treballadors/es, per saber que ens pot perjudicar, i com organitzar el treball per a que no ens perjudiqui?

Hi ha doncs una expressió més de la lluita de classes: el “dret de direcció” del capital contra el dret de la classe treballadora a organitzar el treball en defensa de la seva salut.

La llei permet imposar al dret de direcció un límit que el capital no està acostumat a respectar.

Les NORMES BÀSIQUES DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS són:

• Evitar el risc sempre que sigui possible
• Adaptar el treball a les persones (adaptar la màquina a la persona i no la persona a la màquina)
• Combatre el risc en origen
• Primer accionar proteccions col·lectives, i només després individuals

Els i les Delegades de Prevenció han de tenir una actuació ofensiva en la vigilància del compliment REAL i EFECTIU de la normativa en matèria de Salut Laboral.

Denuncia a Inspecció de Treball qualsevol infracció empresarial: pots aconseguir millores reals, o si l’empresa no soluciona el risc la simple existència

d’aquesta denuncia pot ser una ajuda pels i les Delegades de Prevenció en cas d’Accident de Treball, o pel propi afectat/da per un Accident de Treball.

No t’arronsis davant l’empresari. La llei en matèria de prevenció de riscos et dóna moltes eines per a incidir a l’empresa.

En la teva relació amb l’empresa, tot ha de ser per escrit. El que no estigui escrit no existeix davant de la Inspecció de Treball o el Jutge.

1.2.- Modalitats preventives a l’empresa

1.2.1.-Propi empresari

En empreses de menys de 10 treballadors/es és el propi empresari qui assumeix personalment l’activitat preventiva. Les activitats de Vigilància de la Salut i aquelles que no pugui exercir personalment per manca de formació mitjans les ha de dur a terme un Servei de Prevenció.

Des de la CGT tenim un posicionament molt crític amb una modalitat preventiva excercida personalment per l’empresari per la manca de garanties pels i les treballadores

1.2.2.-Treballador Designat

L’empresari designa per a aquesta tasca treballadors/es formats en la matèria. Les activitats de Vigilància de la Salut i aquelles que no pugui exercir personalment per manca de formacióo mitjans les ha de dur a terme un Servei de Prevenció.

1.2.3.-Servei de Prevenció

(art. 31.2 LPRL i 10.2 RSP)

Assistència especialitzada a l’empresari en matèria de Prevencióde Riscos Laborals, organitzant els recursos tècnics necessària per portar endavant les activitats preventives.

No és (només) el típic “metge d’empresa”, sinó que ha de ser un servei integral per a la Prevenció, i entre d’altres realitza:

Avaluació de Riscos / Vigilància en la Salut / Registre de dades ambientals i sanitaris /

Formació i informació als i les treballadores / Possibles adequacions dels llocs de treball

1.2.3.1.- S. P. Propi

És el propi empresari qui assumeix l’activitat preventiva a través de la constitució d’un servei de prevenció propi, si té més de 500 treballadors/es  (o més de 250 en empreses de risc especial).

Ha de comptar amb plantilla exclusiva, mitjans i instal·lacions.

1.2.3.2.- S.P. Aliè

Quan es contracta un Servei de Prevenció especialitzat com a organització preventiva especialitzada, amb acreditació oficial, equips i preparació.

És obligatori quan la Autoritat Laboral ho diu o amb altres fórmules no és suficient.

Les Mútues poden actuar com a Servei de Prevenció Aliè, però a través de SA o SL, amb capital formal separat (RD 688/2005). Hi ha un clar perill de confrontació d’interessos, ja que la mateixa Mútua fa el Servei de Prevenció i cobreix les contingències professionals.

1.2.3.3.- Mancomunat

Per racionalitzar els recursos, es crea un servei mancomunat de varies empreses

1.3.- Documents Bàsics de PRL

1.3.1.- Pla de PRL

El Pla de Prevenció és el document on es descriu el Sistema de Prevenció de Riscos de l’Empresa: Modalitat Preventiva, Organigrama Preventiu de l’empresa,

Actors, Funcions, Responsabilitats, Política Preventiva, etc…)

1.3.2.-L’Avaluació de Riscos Laborals

Poden haver riscos que no es puguin eliminar de forma absoluta, i cal controlar-los i minimitzar-los. En aquest cas cal avaluar el risc que no ha pogut ser evitat.

Cada lloc de treball ha de comptar amb la seva Avaluació de Riscos Laborals, per tal de delimitar els riscos existents, o si cal que el treballador/a que hi treballa necessita una protecció especial.

Cada lloc de treball de cada sector industrial és diferent: us recomanem estudiar els criteris de les Notes Tècniques de Prevenció (NTP) emeses per l’INSHT i altres informes.

Si resultat de l’Avaluació es detecta un Risc, ha de constar una proposta d’eliminació o reducció d’aquest, així com els plans o mesures de control del mateix.

1.3.3.-La Planificació de l’Activitat Preventiva

A partir de l’Avaluaciód e Riscos es porta a terme una Planificació dels objectius, de les solucions més viables i els terminis en que es portarà a terme.

Cal doncs deixar constància per escrit de:

– activitats preventives que es portaran a terme per eliminar o reduir els riscos
– terminis per a portar a terme cada activitat
– designació dels responsables per a dur-ho a terme
– Recursos humans i materials necessaris

1.3.4.-El Pla d’Autoprotecció

Sovint abans s’anomenava Pla d’Emergència. És el document on es recull el Pla d’Actuació en cas que hi hagi una emergència a la feina, tant si és interna (pròpia de l’empresa) com externa (fruit d’un accident aliè a l’activitat laboral de l’empresa). Ha de basar-se en una Avaluació dels Riscos presents a l’empresa i el seu entorn. No és igual de complex el Pla d’Autoprotecció d’una gestoria de 10 treballadors que el d’una planta química. De totes formes, si la gestoria petita es troba prop d’una central nuclear o una petroquímica, haurà de considerar l’actuació dels treballadors en cas d’accident extern.

Principals elements: evacuació, confinament (emergència externa), intervencio en cas d’incendi, intervenció en cas d’emergència sanitària (1rs Aux).

2.- Actors principals del Sistema de PRL a l’empresa

2.1.-Empresari
2.2.-Servei de Prevencióde Riscos Laborals

2.2.1.-Tècnic de PRL
2.2.2.-Metge de Vigilància en la Salut

(art. 14.2, 14.5 i 22.1 LPRL)

És el control periòdic (a través de reconeixements mèdics) de que la salut dels i les treballadores no s’ha vist danyada per la seva feina.

És bàsic que sigui específica del lloc de treball o feina, ja que si no podem fer una Vigilància merament formal sense cap efecte ni transcendència.

És bàsica per:

Controlar a temps si un treballador/a estàveient afectada la seva salut, i poder actuar a través d’una adequació de lloc de treball. És molt important, entre d’altres, en Malalties Professionals com l’epicondilitis o la silicosis, o Accidents de Treball derivades de la càrrega de pesos.

Estudiar si hi ha una afectació general a un col·lectiu de treballadors/es per una feina

Comprovar si les mesures preventives eviten realment el dany

Tots els costos han de ser assumits per l’empresari

També ha d’aplicar-se als treballadors temporals.

Pot ser millorada per Negociació Col·lectiva.

La no realització de la Vigilància en la salut reglamentada dóna lloc a Infracció Greu, amb responsabilitats fins i tot penals.

La Vigilància en la Salut prèvia a la admissió es dona en llocs de treball amb riscos de Malaltia Professional, i dependent del lloc de treball pot ser fins i tot posterior a la extinció de la relació laboral.

Els resultats de les proves han de ser informats als i les treballadores.

Els resultats són confidencials, però el resultat “d’apte o no”ha de ser comunicat als Delegats/des de Prevenció.

3.- Informació, consulta i participació dels treballadors en matèria de salut laboral

3.1.- Delegats/des de Prevenció

Normativa: Article 35 i següents de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/1995

El Delegat/da de Prevenció és el o la representant dels i les treballadores amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscos laborals.

Es trien entre els representants del personal (Delegats de Personal o Comitè d’Empresa), encara que per Conveni o Acord es pot pactar designar altres treballadors/es (art. 35.4 LPRL).

No hi ha un criteri legal de com designar-los, i per tant ho ha de decidir la representació dels i les treballadores.

Funció bàsica: vigilar i controlar el compliment de la normativa en matèria de Salut Laboral

3.1.2.- Dret a la Informació

Els i les Delegades de Prevenció tenen dret a tenir tota la documentació relativa a la prevenció de riscos laborals a l’empresa, i la necessària per a poder realitzar les seves funcions de forma real i efectiva. A més l’empresa li ha d’aportar la informació de qualsevol Accident de Treball o Malaltia Professional que es doni a l’empresa.

Per tant, el Dret a Informació inclou (entre d’altres):

– Els riscos per a la seguretat i salut, tant els generals com els específics de cada lloc de treball o funció, i l’avaluació de riscos
– Mesures i activitats de protecció
– Mesures d’emergència
– Qualsevol dany a la salut causat als i les treballadores (també als incidents)
– Resultats dels reconeixements mèdics i vigilància en la salut

Tens dret a còpia de la informació, sobretot si és molt àmplia i complexa.

El Dret a Formació inclou que l’empresari ha de donar als i les Delegades de Prevenció els mitjans i la formació necessària per a fer la seva funció (segons els riscos de cada empresa, i els nous riscos que apareguin). Les despeses a abonar per l’empresari inclouen els desplaçaments o cursos en les seves funcions.

3.1.3.- Dret a Consulta

(art. 33.2 i 18.2 LPRL)

Tens dret a que l’empresari et consulti per escrit 15 dies abans d’implementar una mesura amb conseqüències de Salut Laboral (o el temps imprescindible), i que l’Informe que es realitzi en aquests 15 dies pels o les Delegats/des de Prevenció sigui contestat de forma raonada per l’empresa.

El dret a Consulta inclou qualsevol actuacióde l’empresa que pogués tindre efectes en la seguretat i salut dels i les treballadores, i per tant (exemples):

– Introducció de noves tecnologies o màquines
– Activitats de l’empresa de Protecció o Prevenció
– Designació encarregats de mesures d’emergència
– Procediments d’Informació i Formació dels i les treballadores

El Dret a Consulta no vincula a l’empresari, que pot fer segons el seu criteri.

Únicament ha de “consultar” i respondre de forma raonada els informes dels Delegats de Prevenció

3.1.4.- Acompanyament d’Inspeccióde Treball i tècnics

(art. 36.2 i 40 LPRL)

Inclou tant el dret d’acompanyar a l’Inspector de Treball, com accedir als resultats dels Informes les les visites i mesures adoptades (sancions,…)

Inclou també les possibles visites d’altres inspectors (especialitzats en alguna branca, com nuclear, químic,…)

3.1.5.- Paralització de l’activitat productiva

(art. 36.2 i 21.3 LPRL)

En cas de risc “greu i imminent”.

L’acord de paralització de l’activitat preventiva ha de ser comunicat en 24h a la Inspecció de Treball, que ha d’anul·lar o ratificar la paralització

3.1.6.- Possibles responsabilitats dels Delegats/des

Es demana “sigilo profesional” als i les Delegades de Prevenció respecte a les informacions a la que poden accedir.

3.2.- Comitè de Seguretat i Salut

3.2.1.- Què és, per a que serveix i cada quan es reuneix?

Normativa: Articles 19 de l’Estatut dels Treballadors i 38 i 39 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/1995

Es crea en centres de treball o empreses de més de 50 treballadors/es, format per els i les Delegades de Prevenciói representants de l’empresa, amb la funció de consultar regular i periòdica en matèria de prevenció de riscos laborals.

L’empresa acostuma a portar tècnics i assessors.

Ha de reunir-se almenys cada 3 mesos, i qualsevol de les dues parts (empresa o Delegats de Prevenció) poden sol·licitar reunions abans d’aquest termini.

No és un òrgan de negociació, sinó de treball, fet pel qual la jurisprudència ha determinat que no té perquè ser proporcional la participació dels diferents sindicats segons els vots.

3.2.2.- La meva empresa no té Comitè de Seguretat i Salut, que haig de fer?

Si la teva empresa no té Comitè de Salut Laboral comunica la decisió del Comitè d’Empresa o Delegats de Prevenció de la necessitat de crear-ne.

En cas de que l’empresa no faci cas a aquest requeriment denuncia-ho a Inspecció de Treball o via Demanda de Conflicte Col·lectiu.

3.2.3.- Consell pràctics

Consell: aixeca acta de totes les reunions.

En cas de que l’empresa no convoqui Consell de Salut almenys cada 3 mesos, reclama-ho per escrit a l’empresa. Si la infracció empresarial no rectifica

denuncia-ho a la Inspeccióde Treball.

En tot cas, i com sempre, totes les comunicacions amb l’empresa en aquest àmbit han de ser per escrit. Moltes vegades, i per desgràcia, el que no està per escrit no existeix.

4.- Actors que ens trobarem fora de l’empresa: Organismes i entitats

4.1.- Inspecció de Treball

És el servei públic del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya competent per vigilar i exigir el compliment de les normes de l’ordre social en matèria laboral i en prevenció de riscos laborals. A la Inspecció de Treball s’ha de denunciar les infraccions empresarials o deficiències en matèria de Salut Laboral.

Valora bé com i quan posar denúncies a la Inspecció de Treball

Fonamenta-les bé, amb els fets i arguments jurídics, i amb la documentació adjunta necessària (fotos, actes,…)

Un cop tinguis assignat Inspector/a, truca-la o passa a visitar-la davant de qualsevol novetat important. Els i les Inspectores són persones i es pot (i t’anirà bé) parlar amb ells o elles.

4.2.- Centre de Seguretat i Salut Laboral

Organisme autonòmic encarregat (entre d’altres funcions) d’assessorar, donar assistència i suport tècnic en matèria de seguretat i salut laboral i prevenció de riscos laborals a la Inspecció de Treball (entre d’altres) en matèria de seguretat i salut laboral.

Els seus informes especialitzats poden ser concloents en alguns casos.

N’hi ha un a cada província i depenen de la Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral.

Organitzen cursos gratuïts sobre temes tècnics preventius i que els i les Delegades de Prevenció hi podem assistir. Es pot demanar i negociar amb l’empresa que t’autoritzin a anar-hi en hores de feina com a formació preventiva. Si no, sempre s’hi pot anar en hores sindicals.

Des de la Secretaria de Salut de Catalunya intentarem avisar-vos dels cursos més interessants

4.3.- Les Unitats de Salut Laboral

Són organismes territorials dependents de l’ICS (Institut Català de la Salut, depenent de l’administració autonòmica catalana) especialistes en salut laboral i assessoren i emeten informes i dictàmens als metges i metgesses de capçalera. Els seus informes especialitzats poden ser de gran ajuda.

N’hi ha a tot el territori: Barcelona, Barcelonès Nord/Maresme, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Costa Ponent,…

4.4.-Institut Nacional de Salut i Higiene en el Treball

El INSHT és un organisme de l’administració estatal encarregat de “promocionar i donar suport a la Prevenció de Riscos”.

A la seva plana web podreu trobar molta informació, especialment les NOTES TÈCNIQUES DE PREVENCIÓ (NTP) ,a més dossiers i altres formacions.

4.5.- Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

Organisme de l’administració estatal encarregat de reconèixer o denegar les prestacions de la Seguretat Social, a més de resoldre sobre si la contingència de les mateixes és comuna o professional (Accident de Treball o Malaltia Professional)

4.6.- ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques)

Organisme de l’administracióautonòmica catalana (depenent de l’ICS) encarregat del control de la inspecció, l’avaluaciói el seguiment dels processos mèdics de les prestacions del sistema de la Seguretat Social en matèria d’incapacitats i baixes laborals, a més d’emetre Dictamen sobre si la contingència de les mateixes és comuna o professional (Accident de Treball o Malaltia Professional).

L’ICAM realitza Dictamen (proposta de resolució) i és l’INSS qui resol de forma definitiva.

5.- Les Mútues patronals

5.1.- Què són i com funcionen les Mútues patronals?

Són associacions d’empresaris/es suposadament sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, que degudament autoritzades pel Ministeri de Treball i Inmigració es constitueixin per col·laborar amb la Seguretat Social.

La llei no els permet tenir beneficis, i teòricament tots els beneficis anuals de cada Mútua haurien de ser retornats a la caixa de la Seguretat Social. A la pràctica, però, a través de quantiosos sobresous, i ostentosos congressos i altres despeses, aconsegueixen no obtenir pràcticament mai cap benefici final.

Representen l’externalització i semiprivatització de la sanitat dels treballadors, sota la legitimació de la seva major “eficàcia” respecte a l’INSS, fonamentada en que, segons totes les dades oficials, donen menys baixes, més curtes i amb menys determinacions professionals que la sanitat pública.

Els seus membres tenen responsabilitat mancomunada.

Des de la CGT estem per la seva desapariciói per una sanitat 100% pública

5.2.- Què fer en cas d’alta de la Mútua o inassistència mèdica de la mateixa?

Actualment, les Mútues només poden donar altes per Accident de Treball o Malaltia Professional. En cas de Malaltia Comuna, a pesar d’abonar la prestació, no poden donar l’alta mèdica, i només poden fer proposta a l’ICAM.

És molt comú que els criteris mèdics de les Mútues siguin molt restrictius, i doni altes en Accident de Treball o Malaltia Professional per milloria quan el o la treballadora encara no pot treballar. En aquest cas cal agafar la baixa per Malaltia Comuna i sol·licitar el canvi de contingència de la baixa de comuna a professional. Ho poden fer:

– El propi treballador/a
– El metge de capçalera

En ambdós casos la decisió final és de l’ICAM.

5.3.- Tinc dret a la documentació mèdica del meu cas?

Tens dret a totes les proves mèdiques i informes que t’han realitzat, i la Mútua en cap cas es pot negar a aportar-los (encara que a vegades li costa)

6.- Prestacions de Seguretat Social

6.1.-Incapacitat Temporal

La baixa mèdica del o la treballadora per Incapacitat Temporal. La durada màxima és de 18 mesos, 1 any més una pròrroga de sis mesos.

Si és per contingència professional la prestació és a càrrec de la Mútua, que no només realitza els controls mèdics sinó que té competències per donar alta per milloria.

Si és per Malaltia Comuna la competència de l’alta mèdica és del metge de capçalera o l’ICAM, i la Mútua només pot donar alta mèdica per inassistència a la revisió mèdica.

6.2.- Lesions Permanents No Invalidants (LPNI)

Prestació consistent en una indemnització a tant alçat que la Seguretat Social reconeix als treballadors/es que sofreixin lesions, mutilacions i deformitats causades per accidents de treball o malalties professionals, que sense arribar a constituir incapacitat permanent, suposin una disminució de la integritat física del treballador, sempre que apareguin recollides en el barem establert a aquest efecte

Incapacitat Permanent i Parcial

És aquella que, sense aconseguir el grau de total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a la professió habitual, sense impedir-li la realitzacióde les tasques fonamentals de la mateixa.

Dona dret a una indemnització a tant alçat de 24 mensualitats de la Base Reguladora

Incapacitat Permanent i Total

És aquella que inhabilita al treballador per a la realització de totes o de les fonamentals tasques de la seva professióhabitual, sempre que pugui dedicar-se a una altra diferent.

Dona dret a una prestació del 55% de la Base Reguladora, que augmenta al 75% als 55 anys si no es té una altra feina

Incapacitat Permanent i Absoluta

És aquella que inhabilita per complet al treballador per a tota professió o ofici.

Dona dret a una prestació del 100% de la Base Reguladora sense impostos.

Gran Invalidesa

És la situació del treballador afecte d’incapacitat permanent i que, per conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita l’assistència d’una altra persona per als actes més essencials de la vida, tals com vestir-se, desplaçar-se, menjar o anàlegs.

Dóna dret a un complement de la invalidesa absoluta.

Recàrrec per manca de mesures de seguretat

Si l’Accident de Treball o Malaltia Professional s’han donat per una infracció empresarial en matèria de Salut Laboral, la Inspecció de Treball pot proposar un Recàrrec del 30% al 50% sobre totes les prestacions derivades de l’Accident de Treball o Malaltia Professional. (art. 123 LGSS)

7.-Accidents de Treball

7.1.- Què és un Accident de Treball?

Accident de Treball és qualsevol qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi com a conseqüència del treball per compte aliena (art. 115 LGSS).

Inclou:

Els causats al anar o tornar de la feina (in itinere)

Malalties anteriors agreujades per la feina

7.2.- Comunicació de l’Accident

L’empresa té l’obligació de notificar (per escrit o per internet) els Accidents de Treball a traves del “Parte de Accidente” (Comunicació de l’Accident).

S’ha de fer en qualsevol Accident que doni lloc a una baixa d’almenys 1 dia.

S’ha de presentar davant l’INSS o la Mútua en el termini de 5 dies.

Si l’Accident és mortal, molt greu o greu s’ha de comunicar a l’Autoritat Laboral (que ho envia a la Inspecció de Treball) en el termini de 24 hores (Atenció!, aquest fet fa que moltes empreses sempre qualifiquin els accidents de lleus, per no Informar la Inspecció: en aquest cas cal denunciar-ho a la Inspecció)

7.3.- Investigació dels i les Delegades de Prevenció

El primer que cal fer és investigar l’Accident de Treball, tant si és greu, lleu o simple incident (sense ni tan sols baixa mèdica)

Aportar a la Inspecció tota la informació de l’Accident de Treball, i mantenir un canal de comunicació amb l’Inspector/a: normalment l’empresa aporta documentació parcial o falsa.

8. MALALTIES PROFESSIONALS

8.1.-Què és una Malaltia Professional?

És una Malaltia que està dins el Quadre de Malalties Professionals relacionada amb una activitat física o exposició a producte concret. (article 116 LGSS i Quadre de Malalties Professionals, Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre)

Per exemple, és Malaltia Professional l’asbestosis de treballador exposat laboralment a l’amiant, doncs l’asbestosis consta al Quadre de Malalties Professionals com a patologia derivada de l’exposició a l’amiant.

8.2.-Algunes Malalties Professionals

ASBESTOSIS / EPICONDILITIS / DERMATITIS DE CONTACTE / CÀNCERS / …

8.3.-Què és el comunicat de malaltia professional?

Les característiques pròpies de la Malaltia Professional han generat un MODEL OFICIAL DE PARTE DE MALALTIA PROFESSIONAL amb més control i seguiment, gestionats per l’INSS, que ho ha d’enviar a la Inspecció de Treball.

8.4.- S’han detectat Malalties Professionals a l’empresa, que haig de fer?

Les Malalties Professionals tenen característiques pròpies, al ser moltes vegades causades per exposicions continuades en el temps (moltes vegades anys o dècades) a productes, substàncies o ritmes de treball.

Demana el màxim d’informació a l’empresa respecte al causant de la malaltia Professional (Avaluacions de Riscos, Vigilàncies en la salut,…)

És bàsic un seguiment del compliment real i efectiu de la Vigilància en la salut específica pel risc detectat. La Vigilància en la Salut serà l’eina principal per evitar les Malalties Professionals.

Fes un registre i seguiment dels casos detectats a l’empresa

Denúncia a la Inspecció qualsevol incompliment en aquesta matèria

9.- Salut Laboral i Negociació Col·lectiva

Millores “voluntàries” de les prestacions de la Seguretat Social

La CGT ha d’apostar per a que en la Negociació Col·lectiva es donin millores al mínim establert per la llei, i com a exemples:

– Millores en les prestacions de maternitat i lactància: sobretot en aquells sectors productius amb exposicions a productes tòxics
– Millores en les prestacions derivades d’Accident de Treball o Malaltia Professional, com baixes al 100% del salari, indemnitzacions, complements,…
– Millores en la Vigilància en la Salut, tals com reconeixements específics del sector, proves mèdiques complementàries,…
– Dret a reingrés en l’empresa amb adequació de lloc de treball en cas d’invalidesa total per a la feina habitual.

10. Normativa bàsica en matèria de Prevenció de Riscos

Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), llei 31/1995, de lectura obligatòria. És la llei fonamental a partir de la qual s’estructura la Prevenció de Riscos a l’Estat espanyol. Regula pràcticament tots els àmbits de la Prevenció a l’empresa i les obligacions i drets de tots els actors en joc.

Reglament dels Serveis de Prevenció (RSP), REAL DECRETO 39/1997, de 17 de gener, regula les obligacions empresarials de l’avaluació de riscos, la planificació preventiva i l’itinerari formatiu en matèria preventiva.

Llei General de la Seguretat Social (LGSS), Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de juny, regula tots els àmbits de les prestacions.

Estatut dels Treballadors, Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de març, que també regula aspectes importants

Quadre de Malalties Professionals, Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre

Real Decret 486/1997, disposicions mínimes dels llocs de treball

Real Decret 1215/1997, d’Equips de Treball

Real Decret 773/1997, d’Equips de Protecció Individual (EPI)

—-

Afegit (11/11/2014): Materials: Selecció d’enllaços institucionals sobre seguretat i salut laboral