Estatuts

(En PDF: EstatutsReglamentCongressos)

ESTATUTS DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA (CGT DE CATALUNYA)

TÍTOL I. DEFINICIÓ I OBJECTE

Article 1r.- La Confederació General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya) és una associació de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària.

Article 2n.– La CGT de Catalunya es proposa:

a) Desenvolupar la voluntat d’associació dels treballadors i de les treballadores, independentment del seu sexe, nacionalitat, llengua, idees polítiques o religioses.

b) L’emancipació dels treballadors i de les treballadores, mitjançant la conquesta per ells dels mitjans de producció, distribució i consum, i la consecució d’una societat llibertària.

c) L’eliminació de qualsevol forma d’explotació i d’opressió que atempti contra la llibertat de la persona.

d) La pràctica de l’ajut mutu i de la solidaritat entre els treballadors i les treballadores, així com la defensa dels seus interessos sòcio-econòmics immediats.

e) La promoció i organització d’activitats encaminades:

  • Al desenvolupament sistemàtic de la formació professional.
  • Al manteniment de l’equilibri ecològic i defensa del medi ambient.
  • Al foment del coneixement i la difusió del pensament llibertari i anarcosindicalista.
  • A l’ajuda de l’estudi i la investigació de la història del sindicalisme, anarcosindicalisme i moviment llibertari.
  • A l’ajuda de l’estudi i la investigació de les corrents sindicalistes a Espanya i d’altres països.
  • A l’elaboració i al subministrament d’informació sobre qualsevol tema que interessi a la classe treballadora.
  • Al foment de l’estudi i la investigació en l’àmbit de les ciències econòmiques i socials per al millor compliment dels fins anteriors.
  • A l’ajuda de tot tipus en favor dels col·lectius, grups, sectors i persones que pateixin algun tipus de discriminació o marginació social, professional, econòmica, racial, etc. amb l’objectiu de facilitar el seu ple desenvolupament social.
  • A la formació i divulgació cultural de qualsevol índole, en qualsevol àmbit o nivell.
  • A potenciar nous models socials antimilitaristes que possibilitin l’abolició de l’exèrcit.

f) Per assolir els objectius esmentats, establirà relacions amb tots els organismes obrers afins que puguin coadjuvar a la seva consecució, així com utilitzar de forma preferent els mitjans d’acció directa que en cada cas siguin convenients, definits en els seus Plens i Congressos

TÍTOL II. ÀMBIT D’ACTUACIÓ, DURADA I DOMICILI

Article 3r.- La CGT de Catalunya té com a àmbit essencial d’actuació el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Article 4t.- L’àmbit professional de la CGT de Catalunya és el de totes les treballadores i de tots els treballadors manuals o intel·lectuals, en actiu o aturats, així com les treballadores i els treballadors autònoms que no tinguin persones assalariades al seu càrrec.

Article 5è.- La CGT de Catalunya editarà les seves pròpies fitxes d’afiliació, carnets confederals i segells de cotització. El Comitè Confederal facilitarà pel que fa al cas qualsevol informació que li sigui requerida.

Article 6è.- La CGT de Catalunya es constitueix per temps indefinit.

Article 7è.- Amb caràcter general, el domicili de la CGT de Catalunya serà a Barcelona, Via Laietana número 18, 9a. planta, es podran establir les delegacions que el Comitè Confederal cregui necessàries.

El Comitè Confederal podrà, en qualsevol moment, procedir al canvi de domicili, quan les circumstàncies així ho aconsellin.

TÍTOL III. PRINCIPIS RECTORS DE FUNCIONAMENT

Article 8è.- El funcionament de la CGT de Catalunya, tant en l’adopció d’acords com en l’elecció dels seus òrgans de coordinació, representació i gestió, es regirà per principis de democràcia directa.

Article 9è.- Tots els òrgans de la CGT de Catalunya estan obligats a facilitar tanta informació com els sigui sol·licitada per conducte orgànic, és a dir, sindicat, federació local, comarcal o intercomarcal i Comitè Confederal, o en els comicis orgànics, en el punt que correspongui o en el d’assumptes generals.

Article 10è.- La CGT de Catalunya reconeix expressament el dret de tots els seus afiliats i afiliades a l’expressió oral i escrita en els idiomes català i castellà, ningú podrà ser discriminat per l’ús d’una o de l’altra llengua.

La CGT de Catalunya col·laborarà amb les associacions i organismes pertinents, mitjançant el Servei Sindical de Català, que possibiliti un major coneixement i ús del català entre els seus afiliats i afiliades, fins assolir la seva normalització efectiva.

TÍTOL IV. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT

Capítol Primer: Estructura de la CGT de Catalunya.

Article 11è.- Constitueixen la CGT de Catalunya els sindicats de totes les poblacions compreses en el seu àmbit territorial, els sindicats federats entre si formaran les distintes federacions locals, comarcals o intercomarcals. Amb la confederació d’aquestes federacions queda estructurada la CGT de Catalunya.

Article 12è.- Amb independència d’allò establert a l’article anterior, els sindicats que pertanyin a una mateixa activitat professional es federaran entre si, a fi de constituir les anomenades federacions sectorials.

Capítol Segon: Dels sindicats

Article 13è.- El sindicat és la base organitzativa de la CGT de Catalunya, i d’ell es deriven i fonamenten totes les altres estructures orgàniques.

No es podrà constituir un sindicat d’àmbit d’empresa o subsector específic de la producció.

Per constituir un sindicat sectorial seran necessaris un mínim de 75 afiliats/des, si no assoleixen aquest nombre formaran secció en el sindicat d’activitats diverses.

Els sindicats d’activitats diverses seran els únics que podran constituir-se amb un nombre d’afiliats i afiliades inferior a 75 però superior a 10.

En tot cas no podran existir en una mateixa localitat més d’un sindicat del mateix sector ni més d’un sindicat d’activitats diverses.

Article 14è.- Els sindicats podran constituir seccions sindicals d’empreses i/o centres de treball, que seran el perllongament del sindicat allí on es constitueixin. També podran constituir seccions dins del sindicat els afiliats i les afiliades d’un subsector determinat, fins i tot quan no estiguin organitzats a les seves empreses en seccions sindicals, per no assolir el mínim d’afiliats/des requerit.

Article 15è.- Els sindicats d’activitats diverses estan obligats a informar a les federacions sectorials dels afiliats i afiliades que corresponen al seu sector.

Article 16è.- Per a l’adhesió d’un nou sindicat a la CGT de Catalunya, serà necessari que ho sol·liciti per escrit a la federació territorial que correspongui, adjuntant còpia de la corresponent acta d’adhesió, en la qual s’indicarà el nombre d’afiliats, i Estatut o Reglament intern de Funcionament del mateix, que no podrà contradir en cap cas els Estatuts ni la normativa general de la CGT de Catalunya.

Es trametrà còpia d’aquesta documentació al Secretariat Permanent del Comitè Confederal i a la federació sectorial.

Article 17è.- En cas de dissolució d’un sindicat, el seu patrimoni passarà a la federació territorial que correspongui o si de cas hi manca directament a la CGT de Catalunya.

Article 18è.- Els sindicats tenen autonomia plena dins del seu àmbit de funcionament, sempre que l’esmentada autonomia no contradigui aquests Estatuts, i els acords generals de la CGT de Catalunya, i seran els únics responsables de les obligacions que contreguin en la seva gestió.

Article 19è.- Tot i respectant l’autonomia dels sindicats dins del seu àmbit de funcionament; s’estableixen, tot seguit, una sèrie de clàusules de garantia per al seu funcionament democràtic.

a) De l’assemblea general del sindicat:

L’assemblea general d’afiliats i afiliades és el màxim òrgan de decisió del sindicat, que determinarà la periodicitat de la seva celebració que serà preceptiva per a l’assistència al Congrés.

En qualsevol cas es celebrarà com a mínim una per any.

L’assemblea general ordinària serà convocada pel Secretari General amb una antelació mínima de 20 dies, s’haurà de convocar a cada afiliat/da amb l’ordre del dia de l’assemblea.

Les assemblees generals extraordinàries es convocaran amb una antelació mínima de 7 dies i en els mateixos termes que els descrits per a les ordinàries.

Les assemblees generals extraordinàries es convocaran a proposta del secretariat o junta del sindicat, a petició d’1/3 dels afiliats/des o quan així ho decideixi el Ple del sindicat.

De totes les assemblees s’aixecarà la corresponent acta.

b) Del Ple del sindicat.

El Ple és el màxim òrgan de decisió del sindicat entre assemblees.

Es constitueix amb el secretariat o junta del sindicat, que tindrà vot, i els delegats i les delegades de les seccions sindicals.

Els Plens es convocaran de forma similar a les assemblees, que seran convocats amb una antelació mínima de 10 dies per als ordinaris i de 3 dies per als extraordinaris.

c) Del secretariat permanent o junta del sindicat.

El secretariat permanent o junta del sindicat és l’òrgan de representació gestió del sindicat, que coordina i organitza el funcionament intern d’aquest, així com la seva acció i projecció externa.

La seva elecció s’efectuarà en assemblea general, en la qual s’elegiran almenys la Secretaria General, la d’Organització, la d’Administració i Finances, i la d’Acció Sindical.

El període de permanència en el càrrec dels/les components del Secretariat Permanent, inclosa la Secretaria General, únicament podent ser elegits/des per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals per a l’assemblea general.

Els membres del secretariat permanent o junta de manera individual, podran assistir a qualsevol reunió de les seccions sindicals que estiguin adherides a l’esmentat sindicat, encara que ho farien a títol informatiu i sense dret a vot.

d) De les seccions sindicals d’empresa:

Per constituir una secció sindical d’empresa seran necessaris un mínim de dos afiliats/des que desenvolupin la seva activitat laboral dins de l’àmbit territorial del sindicat.

Constituiran un comitè de secció sindical que tindrà les mateixes funcions que el secretariat o junta del sindicat.

El període de permanència en el càrrec dels/les components del Secretariat Permanent, inclosa la Secretaria General, únicament podent ser elegits/des per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals per a l’assemblea d’afiliats de la secció sindical.

Les seccions sindicals d’empresa podran constituir secció d’ofici o centre de treball.

Capítol Tercer: De les federacions territorials

Article 20è.- Quan en una mateixa localitat es constitueixin dos o més sindicats, formaran les anomenades federacions locals de sindicats, i serà obligatòria l’adhesió en aquesta de tots els sindicats que es constitueixin posteriorment.

En una mateixa localitat no podrà existir més d’una federació local de sindicats federada a la CGT de Catalunya.

Article 21è.- No obstant això, quan les circumstàncies ho aconsellin, per acord dels sindicats de l’àmbit que corresponguis, podran constituir-se en substitució de les federacions locals les anomenades federacions comarcals o intercomarcals.

En cap cas podran existir federacions territorials amb àmbit coincident, total o parcialment.

Article 22è.- Les federacions territorials de sindicats es dissoldran quan en el seu àmbit territorial només hi hagi un sindicat. El patrimoni d’aquesta passarà a l’esmentat sindicat si restés constituït, que passarà a ser sindicat d’activitats diverses, i si de cas hi manca a la CGT de Catalunya

Dels plens de federacions territorials:

Article 23è.- El Ple de federació territorial és l’òrgan màxim de decisió. Els Plens territorials es formaran pels delegats i les delegades elegits de tots els sindicats que la componguin, i el secretariat permanent (SP) del comitè local, comarcal o intercomarcal, amb veu però sense vot.

Article 24è.- La periodicitat de celebració dels Plens, convocatòria, etc., tant dels ordinaris com dels extraordinaris es regirà, almenys, pels continguts desenvolupats en l’apartat d’assemblees dels sindicats.

Del comitè territorial

Article 25è.- La federació territorial constituirà un comitè que estarà format pel secretariat permanent i els/les secretaris/ries dels sindicats adherits.

Els comitès territorials reunits en Plenària desenvoluparan els acords emanats dels Plens territorials de sindicats.

Del secretariat permanent de la federació territorial:

El secretariat permanent és l’òrgan de representació i gestió de la federació territorial, que coordina el funcionament intern d’aquesta, així com la seva acció i projecció exterior.

La seva elecció s’efectuarà en Ple, en què s’elegiran almenys les Secretaries General, d’Organització, d’Administració i Finances, i d’Acció Sindical.

El període de permanència en el càrrec dels/les components del Secretariat Permanent, inclosa la Secretaria General, únicament podent ser elegits/des per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals per al Ple de sindicats de la federació territorial.

Els membres del secretariat permanent podran assistir a qualsevol reunió dels sindicats adherits a la referida federació territorial, encara que ho faran a títol informatiu i amb veu, però sense vot.

Capítol Quart: De les federacions sectorials

Article 26è.- Es constituiran les federacions sectorials dins de l’àmbit de la CGT de Catalunya. Tindran una estructura similar a la de la CGT de Catalunya que l’adaptaran a l’àmbit professional de què es tracti i desenvoluparan la seva pròpia normativa de funcionament que, en cap cas, anirà en contradicció amb la normativa general de la CGT de Catalunya.

Les esmentades federacions sectorials s’estructuraran en els rams de producció o servei que es relacionen a continuació:

Administració Pública
Alimentació, Comerç i Hostaleria
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos
Camp, Agricultura i Pesca
Construcció, Fusta, Ceràmica i Suro
Energia, Mineria, Químiques i Afins
Ensenyament
Espectacles, Informació, Paper i Arts Gràfiques
Neteja
Metall
Sanitat
Tèxtil, Pell i Derivats
Transports i Comunicació

Davant de la possibilitat de l’aparició d’un nou sector o ram no enquadrat entre les federacions a dalt esmentades, serà el Comitè Confederal de la CGT de Catalunya reunit en plenària ordinària qui decidirà sobre el reconeixement del nou sector com a tal, i/o la constitució de la federació corresponent de forma provisional fins al següent congrés ordinari.

TÍTOL V. DELS AFILIATS

Article 27è.- Per afiliar-se a la CGT de Catalunya tot treballador haurà d’emplenar la fitxa d’afiliació, així com cotitzar l’import del mes en curs, rebent el carnet confederal i els justificants de cotització abonats.

Tot afiliat a la CGT de Catalunya haurà de tenir el seu carnet confederal, aquest podrà ser-li exigit en qualsevol comici o per obtenir serveis confederals.

Article 28è.- L’afiliació es produirà mitjançant el sindicat o federació territorial, i si de cas hi manca mitjançant la federació sectorial corresponent, que s’incorporarà en aquest cas a continuació de la resta de l’estructura territorial de la CGT de Catalunya.

No podran afiliar-se a la CGT de Catalunya els membres de les forces d’ordre públic ni de l’exèrcit professional, ni de cossos armats repressius.

Article 29è.- Tot/a afiliat/da a la CGT de Catalunya tindrà els drets i les obligacions següents:

a) Drets:

  • Ser informat sobre funcionament, mitjans i finalitats de la CGT de Catalunya.
  • Rebre assessorament i en el seu cas, el recolzament i la solidaritat del seu sindicat en assumptes relatius a la seva activitat sindical i laboral.
  • Participar amb ple dret en les assemblees de la seva secció sindical d’empresa, sector i/o ofici, i del seu sindicat.
  • Elegir els/les responsables dels diferents òrgans de representació.
  • Ser elegit/da per qualsevol òrgan de representació, llevat que estigui inhabilitat o immergit en la problemàtica expressada en l’article 31è. d’aquests Estatuts.

b) Obligacions:

  • Cotitzar la quota sindical establerta.
  • Informar als òrgans del sindicat de la seva activitat sindical, i de les gestions que li hagin encomanat.
  • Respectar i no actuar públicament contra aquests Estatuts i els acords que emani del seu sindicat, de tots els òrgans a què es trobi vinculat i de tots aquells que es prenguin en els comicis de la CGT de Catalunya.

Article 30è.- Es produirà la baixa d’un/a afiliat/da per les causes següents:

a) Per la lliure decisió d’aquest/a.

b) Per no haver satisfet les quotes sindicals corresponents a sis mensualitats, havent estat requerit per fer-ho. L’abonament de les quotes pendents comportarà l’anul·lació de la baixa.

c) Per incompliment greu o reiterat dels Estatuts, Reglaments i acords, vàlidament adoptats, en qualsevol comici.

d) Serà motiu d’expulsió la pràctica repressiva i coercitiva de les llibertats individuals i col·lectives que defenem i de la llibertat sindical que practiquem, fins i tot amb motiu de “compliment del deure”.

Article 31è.- Els membres de qualsevol òrgan executiu o de direcció d’altres organitzacions, o que ostentin càrrecs públics per elecció o designació, no podran pertànyer a cap secretariat d’àmbit superior al sindicat.

Cap membre d’altra organització podrà efectuar activitats públiques relacionades amb aquelles organitzacions dins de la CGT de Catalunya.

Cap membre d’altra organització podrà representar a la CGT de Catalunya fora del seu àmbit territorial, en tant que no es modifiquin en el mateix sentit els Estatuts de la CGT.

Article 32è.- Quan un/a afiliat/da requereixi informació de caràcter orgànic, haurà de fer-ho mitjançant l’òrgan de representació immediat a què es trobi vinculat.

TÍTOL VI. DE LES GARANTIES DELS AFILIATS

Article 33è.- Els acords de no admissió o baixa dels/les afiliats/des seran recorribles en primera instància davant l’assemblea del sindicat corresponent.

Article 34è.- Els acords de no admissió o desfederació d’un sindicat seran recorribles en primera instància davant la Plenària del Comitè Confederal. En segona instància serà el Ple Confederal qui decideixi sense cap possibilitat de recurs.

Article 35è.- Per a la interposició de recursos en primera instància s’estableix el termini d’un mes des de que es va produir el fet o se’n va tenir coneixement.

Tanmateix, una vegada solucionat un recurs en primera instància, es disposarà del termini d’un mes per interposar recurs en segona instància.

En qualsevol de les instàncies el termini de resolució dels recursos serà com a màxim de dos mesos.

TÍTOL VII. DE LA COMISSIÓ DE GARANTIES

Article 36è.- Per a situacions excepcionals que derivin en conflicte entre afiliats/des i/o ens de la CGT de Catalunya, per agressions, per injúries verbals o escrites, per sancions, no admissió o inhabilitacions, i en definitiva per totes aquelles qüestions que puguin entorpir el bon funcionament de la CGT de Catalunya i el respecte mutu, si no fossin resoltes per les parts diriments, no existís resolució o aquesta no fos satisfactòria dels recursos que poguessin realitzar-se en primera instància, podran ser plantejats davant la Comissió de Garanties.

Article 37è.- La intervenció de la Comissió de Garanties suspendrà la possibilitat de recurs en segona instància.

Article 38è.- Els acords de la Comissió de Garanties són vinculants des del moment de la comunicació de la Resolució a les parts, i només seran recorribles davant Ple Confederal.

Article 39è.- Les resolucions de la Comissió de Garanties es produiran en el termini màxim d’un mes.

Article 40è.- En Congrés o Ple Confederal s’elegiran els tres membres de la Comissió de Garanties, que hauran de ser avalats per dos terços dels vots presents.

No podran formar part de la Comissió de Garanties aquells/es afiliats/des que estiguin inhabilitats/des, o que siguin membres del Comitè Confederal.

Article 41è.- Les despeses que origini el desenvolupament de les funcions de la Comissió de Garanties aniran a càrrec del pressupost del Secretariat Permanent del Comitè Confederal.

Article 42è.- Per desenvolupar la seva tasca investigadora i per al millor aclariment del problema de què es tracti, la Comissió de Garanties tindrà accés a tota la documentació que consideri necessària.

Tots els organismes de la CGT de Catalunya estan obligats a col·laborar amb la Comissió de Garanties en aquelles actuacions que requereixi.

Article 43è.- Per entendre d’un litigi o discrepància, es trametrà al secretariat Permanent del Comitè Confederal la petició formal i per escrit de l’afiliat/da o ens que sol·liciti la intervenció de la Comissió de Garanties.

En la mateixa es descriuran els fets que a judici dels peticionaris motiven la intervenció de la Comissió de Garanties.

TÍTOL VIII. DE LA QUOTA SINDICAL

Article 44è.- Qualsevol afiliat/da a la CGT està obligat a cotitzar de la manera que s’estableixi.

La quota mínima mensual per treballadors/es en actiu, aturats/des i jubilats i la seva revisió es fixa en cada Congrés Confederal de la CGT. Els sindicats i les federacions podran acordar el seu cobrament bimensual, trimestral, etc.

Article 45è.- La distribució de la quota s’efectuarà de la manera següent:

30% Per al sindicat.
20% Per a la federació territorial (local, comarcal…).
20% Per al Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.
30% Per al Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT.

Article 46è.- Cap ens de la CGT de Catalunya podrà suspendre el pagament de les seves cotitzacions, en cas de fer-ho restaran sense efecte tots els seus drets a la CGT de Catalunya.

TÍTOL IX. DE LA COMISSIÓ ECONÒMICA

Article 47è.- La Comissió Econòmica té encomanada fonamentalment, la col·laboració responsable i la formació i l’assessorament administratiu i financer de tots els ens de la Confederació, col·laborarà en l’establiment d’un pla comptable comú i actuarà de Comissió Revisora de Comptes en els congressos.

En el Congrés o Ple Confederal s’elegiran quatre membres de la Comissió Econòmica, presentats mitjançant llistes obertes i cada candidat haurà de comptar amb una majoria d’almenys dos terços dels vots presents.

Qui tingui la titularitat de la Secretaria d’Administració i Finances del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya serà membre nat de la dita Comissió, si bé, en les funcions de Comissió Revisora de Comptes assistirà amb veu i sense vot. Podran formar part de la Comissió Econòmica tots/es aquells/es afiliats/des que no es trobin inhabilitats, o que no siguin membres del Comitè Confederal. En qualsevol cas, no podrà pertànyer a la Comissió Econòmica ningú que com a mínim no porti 2 anys afiliat/ada a la CGT de Catalunya.

L’esmentada Comissió elaborarà informes anuals relatius a la seva gestió i haurà d’emetre un informe de gestió detallat al Congrés Ordinari.

L’aprovació de l’esmentat informe comportarà l’acceptació de les seves resolucions. Així i tot, en cas d’existir discrepàncies i apel·lació sobre cap d’aquestes resolucions, s’haurà d’utilitzar el mecanisme del vot particular.

El susdit vot particular, que haurà d’ésser avalat per almenys el 5% dels vots representats en el Congrés, haurà de reflectir de forma clara i alternativa una resolució diferent a l’adoptada per la Comissió Econòmica.

En cas que s’aprovi el vot particular, aquest quedarà incorporat a l’informe emès per l’esmentada Comissió.

Per desenvolupar les seves funcions la Comissió Econòmica tindrà accés a tota la documentació que consideri necessària. Tots els organismes de la CGT de Catalunya estan obligats a col·laborar amb l’esmentada Comissió en quantes actuacions els siguin requerides.

TÍTOL X. DELS ÒRGANS RECTORS DE LA CGT DE CATALUNYA

Capítol Primer: Del Congrés de la CGT de Catalunya.

Article 48è.- El Congrés de la CGT de Catalunya és el màxim òrgan de decisió d’aquesta. Se celebrarà amb caràcter ordinari cada quatre anys, i extraordinàriament quan ho decideixi el comici que reglamentàriament es determini o el sol·liciti un terç dels sindicats federats a la CGT de Catalunya. En el Congrés es tractaran les línies generals d’intervenció de l’organització i s’elegiran el Secretariat Permanent i la resta de càrrecs confederals.

La forma de convocatòria, organització i funcionament es determinarà reglamentàriament.

Capítol Segon: Del Ple Confederal de la CGT de Catalunya.

Article 49è.- El Ple Confederal és l’òrgan màxim de decisió entre Congressos. Se celebrarà de forma ordinària amb una periodicitat màxima de dos anys, excepte quan coincideixi amb el Congrés Confederal i extraordinàriament quan ho decideixi el Comitè Confederal o el sol·liciti un terç de les federacions.

Article 50è.- El Ple Confederal, que tractarà temes organitzatius, econòmics, estructurals i d’actualitat socio-política, el convocarà el secretari general com a mínim dos mesos abans de la data de celebració si es tractés d’un Ple ordinari, o un mes si fos extraordinari.

A la convocatòria que es trametrà als Secretariats Permanents dels sindicats figurarà a més de la data, el lloc de celebració i l’ordre del dia que elaborat pel Comitè Confederal en la Plenària celebrada amb antelació.

En cas de Ple extraordinari l’ordre del dia contindrà els punts que provoquen la seva convocatòria.

Des de la data de convocatòria s’obrirà un termini de 25 dies en què es podran presentar pel conjunt de l’organització les propostes o treballs per a la seva publicació. En el cas de Ple extraordinari aquest termini es reduirà a 10 dies.

Article 51è.- El Ple Confederal estarà constituït per les delegacions de cada sindicat, elegides en les respectives assemblees, i els membres del Comitè Confederal, que no comptaran amb vot.

Els/les delegats/des dels distints sindicats hauran de presentar les corresponents credencials, esteses per la Secretaria d’Actes de l’assemblea en què van ser elegits/des.

No podran existir delegacions indirectes.

Article 52è.- Els vots assignats a cada sindicat s’obtindran segons la mitjana de cotitzacions dels 12 mesos anteriors al Ple, el mes anterior al Ple es considera inhàbil per aquest còmput. Serà d’aplicació l’escala de vots definida per als Congressos.

Article 53è.- L’obertura del Ple Confederal la farà la Secretària General, que formarà l’anomenada Mesa d’Obertura amb la resta de l’SP. Aquesta Mesa desenvoluparà les tasques següents:

  • Determinació de l’horari de les sessions.
  • Elecció de la Mesa del Ple
  • Elecció de la Comissió Revisora de Credencials.
  • Elecció de la Comissió d’Escrutini
  • Elecció de les Comissions de Ponències.

Les propostes per formar les Meses i les distintes Comissions de Treball aniran destinades als sindicats, essent els delegats d’ella qui designaran la delegació que assumeixi l’elecció de què es tracti.

Article 54è.- Les Meses del Ple estaran composades per una Presidència, una Vicepresidència, dues Secretaries d’Actes, i una Secretaria de Paraules, amb les mateixes atribucions que les definides per a la Mesa de Congrés.

Article 55è.- La Comissió de Credencials estarà composada per tres delegats/des dels sindicats, assessorats per la Secretaria d’Organització del Secretariat Permanent. Aquesta Comissió emetrà un informe al Ple.

Article 56è.- Els/les membres de les distintes Comissions de Ponència tindran veu i vot a la Comissió.

Una vegada elaborat el dictamen per la Comissió de Ponència de què es tracti, es presentarà al Ple, les federacions, que ho desitgin, podran presentar els corresponents vots particulars.

Acabat el debat, si hagués hagut dictamen majoritari a la Comissió de Ponència es passarà a votar en primer lloc. Si obtingués la majoria absoluta dels vots representats es considerarà acord de Ple i es donarà per tancat el punt.

Si pel contrari, no obtingués aquesta majoria, es passarà a votació la resta de les propostes, de la qual resultarà acord de Ple la que obtingui la majoria simple dels vots representats.

Capítol Tercer: De la Conferència Sindical

Article 57è.- La Conferència Sindical es defineix com a òrgan de debat i decisió sobre la intervenció sindical i reivindicativa de la CGT de Catalunya.

Article 58è.- La Conferència Sindical es convocarà amb una periodicitat màxima de dos anys, excepte quan coincideixi amb el Congrés, per la Secretaria General amb, almenys, dos mesos abans de la celebració.

A la convocatòria figurarà, a més de la data, el lloc de celebració i l’ordre del dia que serà elaborat per la Secretaria d’Acció Sindical de l’SP del Comitè Confederal, prèvia consulta amb les Secretaries Generals de les federacions territorials i sectorials.

De la mateixa manera que per al Ple, s’establirà un termini per aportar treballs per a debatre’ls.

Article 59è.- La Conferència Sindical estarà constituïda pels delegats i les delegades dels sindicats així com per les Secretaries d’Acció Sindical de les federacions sectorials i pel Comitè Confederal. Només tindran vot els delegats i les delegades dels sindicats.

Article 60è.- Els vots assignats a cada delegació s’obtindran segons la mitjana de cotitzacions dels 12 mesos anteriors a la celebració de la Conferència, s’aplicaran les taules establertes per als sindicats en els Congressos. El mes anterior a la Conferència es considerarà inhàbil per al còmput.

Article 61è.- L’obertura de la Conferència Sindical la farà la Secretaria General, que formarà l’anomenada Mesa d’obertura amb la resta del Secretariat Permanent. Aquesta taula desenvoluparà:

  • La determinació de l’horari de les sessions.
  • L’elecció de la Comissió de Credencials.
  • L’elecció de la Mesa de Conferència.

Article 62è.- La Mesa de la Conferència Sindical estarà composada per una Presidència, dues Secretaries d’Actes i una de Paraules amb les mateixes atribucions que les Meses de Congressos.

Article 63è.- La Comissió de Credencials es composarà de tres delegats/des de la Conferència, la Secretaria d’Organització i la d’Administració i Finances de l’SP del Comitè Confederal. Aquesta Comissió emetrà un informe a la Conferència.

Article 64è.- Si fos precís elegir Comissions de Ponència es formaran pels delegats i les delegades elegits per la Conferència.

La Comissió presentarà a la Conferència el dictamen elaborat. Si aquest fos majoritari i, després del debat que la Mesa consideri convenient, s’efectuarà la votació. Si obtingués la majoria dels vots representats, es considerarà acord de la Conferència i es tancarà el punt.

Si pel contrari no obtingués aquesta majoria, es passarà a votació la resta de propostes, que resultarà acord de Conferència la que obtingui la majoria simple.

Capítol Quart: Del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.

Article 65è.- El Comitè Confederal és l’òrgan que coordina i desenvolupa l’execució dels acords presos per la CGT de Catalunya en els seus Congressos, Plens Confederals i Conferencies Sindicals.

Està format pel Secretariat Permanent i els Secretaris de les federacions territorials i sectorials.

Cada Secretaria General de federació territorial i com a representant d’aquesta tindrà els vots que li corresponguin segons la taula d’afiliats/des següent:

Fins a 100 afiliats/des 1 vot
De 101 a 200 afiliats/des 2 vots
De 201 a 400 afiliats/des 3 vots
De 401 a 800 afiliats 4 vots
De 801 endavant 1 vot per cada 800 afiliats.

Només es recorrerà a l’ús del vot proporcional quan el tema estigui a l’ordre del dia i s’hagi demostrat la incapacitat per establir un acord general de consens. En aquest cas, per prendre un acord, serà necessari com a mínim el vot favorable d’un terç de les federacions presents, s’arrodonirà a l’alça.

Els/les secretaris/es de les federacions sectorials podran votar quan es tractin assumptes reivindicatius.

Les federacions sectorials a l’igual que el Secretariat Permanent, de manera col·legiada, comptaran amb un vot.

Article 66è.- El Comitè Confederal es reunirà de manera ordinària cada sis setmanes i extraordinàriament quan ho estimi convenient l’SP o un terç dels seus membres.

Les Plenàries es convocaran com a mínim amb 15 dies d’antelació, trameten l’ordre del dia als responsables d’aquest, així com la documentació que es consideri necessària per facilitar una millor anàlisi.

Serà necessari efectuar Plenàries prèvies de federació territorial, per a les Plenàries Ordinàries, i el seu termini de convocatòria serà com a mínim d’una setmana.

Cas d’una convocatòria extraordinària, l’Ordre del Dia, que constarà dels temes que l’originen, es trametrà amb la màxima antelació possible.

Els acords i propostes de les Plenàries del Comitè Confederal arribaran als sindicats en el mínim de temps possible, mitjançant acta.

Capítol Cinquè: Del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.

Article 67è.- L’SP del Comitè Confederal és l’òrgan màxim de gestió. Coordina i desenvolupa el treball del Comitè Confederal a fi i efecte que els acords i decisions de l’organització es portin a terme amb eficàcia.

Article 68è.- L’SP del Comitè Confederal està format per la Secretaria General i les Secretaries d’Organització, que du implícita la Vice-secretaria General; d’Acció Sindical; d’Administració i Finances; de Comunicació i Imatge; d’Acció Social i aquelles que es creguin convenients.

Article 69è.- L’SP del Comitè Confederal serà elegit pel Congrés Confederal i, excepcionalment per un Ple Confederal, entre les candidatures obertes, encara que estiguin incompletes, que seran proposades pels sindicats i es coneixeran amb 15 dies d’antelació. Els components de les candidatures hauran d’acceptar prèviament el càrrec.

Article 70è.- El període de permanència en el càrrec dels/les components del Secretariat Permanent, inclosa la Secretaria General, serà de quatre anys, podent ser elegits/des per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals pel Congrés o el Ple corresponent.

Article 71è.- Els/les components de l’SP podran assistir a qualsevol reunió dels ens federats a la CGT de Catalunya, encara que ho faran a títol informatiu, amb veu i sense vot.

Article 72è.- Cada secretaria del Secretariat Permanent amb les secretaries de la mateixa àrea de les federacions territorials i sectorials formaran els Consells Confederals.

Capítol Sisè: De la Secretaria General de la CGT de Catalunya.

Article 73è.- La Secretaria General ostentarà la representació pública i legal de la CGT de Catalunya, tindrà les facultats legals que li corresponguin com a representació legal i pública de la CGT de Catalunya, a més d’aquelles que es recullen expressament a l’annex d’aquests Estatuts. Aquestes facultats seran exercides en assumptes d’interès per a la CGT de Catalunya, i serà responsable davant d’aquesta de la seva gestió.

Podrà delegar funcions, facultats i poders, fins i tot referents a convocar eleccions sindicals i signar candidatures electorals, en els membres del Comitè Confederal.

Per delegar funcions haurà d’informar prèviament als membres de l’SP.

TÍTOL XI. DEL DRET DE REPRESENTACIÓ DE LES OPCIONS MINORITÀRIES

Article 74è.- En aquells acords que el sindicat prengui per elevar a un comici superior, així com en l’elecció de delegats/des, si hagués alguna proposta que agrupés com a mínim el 30% dels vots presents, aquesta tindrà dret a ser representada en funció del nombre de vots obtinguts, que s’arrodonirà a la baixa si no dóna un resultat exacte.

El dret de representació de les opcions minoritàries no podrà degenerar en el reconeixement tàcit o explícit dels corrents organitzats.

El dret de representació de les opcions minoritàries es limita a l’àmbit de la CGT de Catalunya.

TÍTOL XII. DISSOLUCIÓ DE LA CGT DE CATALUNYA

Article 75è.- La CONFEDERACIO GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA (CGT de Catalunya), no podrà dissoldre’s amb l’acord en contra , almenys, d’un terç dels sindicats a ella adherits, reunits en un Congrés Confederal convocat per aquest motiu, en el qual es resoldran totes les incidències que se’n deriven.

TÍTOL XIII. DEL PATRIMONI DE LA CGT DE CATALUNYA.

Article 76è.- El patrimoni de la CGT de Catalunya està integrat per:

a) Les quotes dels seus afiliats i les seves afiliades.

b) L’anomenat patrimoni històric de la CNT que pugui correspondre-li.

c) Els béns mobles i immobles que per qualsevol títol han estat o puguin ser adquirits per la CGT de Catalunya i pels ingressos que dels esmentats béns se’ns derivin.

d) Qualsevol altre recurs legalment obtingut.

TÍTOL XIV. DISPOSICIONS ADDICIONALS I FINALS.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.- Els dubtes que puguin suscitar-se en la interpretació d’aquests Estatuts seran suplides per resolucions del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya, mentre que el Primer Ple Confederal o l’immediat Congrés resolgui definitivament.

Igualment es procedirà amb les possibles llacunes que puguin tenir aquests Estatuts.

Segona.- Quan l’òrgan a qui correspon convocar qualsevol comici (ordinari o extraordinari) des de l’assemblea d’un sindicat fins el Congrés Confederal, no atengui a la sol·licitud formal que a l’efecte presentessin els interessats en l’esmentada convocatòria (afiliats/des, sindicats…, segons el comici que fos); els sol·licitants podrien fer l’esmentada convocatòria directament ajustant-se per això a la reglamentació existent.

Tercera.- La CGT de Catalunya no respondrà, ni subsidiàriament, de les accions o omissions comeses pels diferents ens a ella federats, llevat que expressament i per escrit s’hagi autoritzat pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal o existís acord ferm (quant a això).

Quarta.- El període de permanència com a delegat del comitè d’Empresa, de Personal, de Junta de Personal, de delegats sindicals i de prevenció, serà de quatre anys, podent ser elegits per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals per l’organisme corresponent

DISPOSICIONS FINALS

Primera.- Aquests Estatuts entraran en vigència al dia següent de la seva aprovació, essent obligatori des d’aquest dia el seu compliment per a tots els afiliats i les afiliades i per a tots els ens de la CGT de Catalunya.

Segona.- Allò establert en aquests Estatuts només podrà ser revisat i modificat en un Congrés Confederal de la CGT de Catalunya en què figuri explícitament a l’ordre del dia.

Qualsevol modificació a aquests Estatuts de la CGT de Catalunya haurà de comptar amb una majoria favorable de dos terços dels vots presents.

ANNEX ALS ESTATUTS DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA (CGT DE CATALUNYA)

La Secretaria General, en representació de la CGT de Catalunya podrà intervenir i actuar en tota classe de fets, actes i negocis jurídics, exercitant, transigint, extingint o exhaurint drets, accions o excepcions en totes les seves incidències i recursos ordinaris o extraordinaris, compresos els de queixa, responsabilitat civil, cassació, revisió davant Jutjats i Tribunals.

Corporacions, autoritats i funcionaris de qualsevol ram, grau, jurisdicció -compreses la civil, penal, per denúncia, querella o informe civil, governativa, contenciós i econòmico-administratives, social, o de treball de l’economia, de l’agricultura, l’habitatge, taxes, sindical o qualsevol altre comú o especial, ja creades o que en endavant s’estableixi- amb tantes facultats siguin pressupost, desenvolupament, complement o conseqüència de la seva actuació processal plena, fins obtenir resolució favorable definitiva, ferma i executòria i el seu acompliment.

Podrà sotmetre’s a competència, taxar i refusar, ratificar escrit i peticions, fer compareixences personals, declaracions jurades o simples, fer cobraments i pagaments de quantitats. Operar amb caixes d’Estalvis, Caixes oficials, Bancs, fins i tot el d’Espanya i les seves sucursals, fent tot quant la legislació i pràctiques bancàries permetin. Continuar, obrir i cancel·lar comptes corrents i llibretes d’estalvi, comptes de crèdit i caixes de seguretat. Administrar en els més amplis termes, béns mobles i immobles.

Reconèixer deutes i acceptar crèdits, fer i rebre préstecs. Comprar, vendre o permutar pura o condicionalment, amb preu confessat, ajornat o pagat al comptat tota classe de béns o immobles, drets reals i personals. Constituir, acceptar, modificar, ajornar i cancel·lar total o parcialment abans o després del seu venciment, s’hagi o no acomplert l’obligació assegurada, hipoteques, penyores, prohibicions i tota classe de garanties. Podrà alçar o cancel·lar embargaments, segrestos i anotacions preventives, demanar desnonaments, llançaments i possessió de béns. Sol·licitar l’adjudicació de béns en pagament de tot o parts de crèdits o quantitats reclamades; instar o oposar-se, autoritzacions judicials, expedients, consignació, lliberament o domini, designar perits, síndics, administradors, interventors i membres de tribunals col·legiats, fer, rebre i emplenar requeriments i notificacions judicials. Atorgar poders a advocats i procuradors. Podrà delegar funcions, facultats i poders en els membres del Secretariat Permanent del Comitè Confederal, en els membres dels Secretariats Permanents de les federacions territorials i sectorials.

REGLAMENT DE CONGRESSOS DE LA CGT DE CATALUNYA

CONVOCATÒRIA

Article 1r.- El Congrés Confederal Ordinari de la CGT DE CATALUNYA serà convocat per la Secretaria General, en el lloc i la data que acordi un Ple o Plenària Confederal, en un període comprès entre els dos mesos anteriors i els quatre posteriors a l’acompliment dels quatre anys des del darrer Congrés Ordinari.

En qualsevol cas es convocarà, com a mínim, amb set mesos d’ antelació a la data del seu inici. Si es tractés d’ un Congrés Extraordinari es convocarà, almenys, amb dos mesos d’ antelació. En aquest cas podrà convocar-se per acord del Comitè Confederal.

Tanmateix es convocarà Congrés Extraordinari sempre que el sol.licitin un nombre de sindicats que representin, com a mínim, un terç de la suma dels vots de tots els sindicats que pertanyen a la Confederació. En cap cas, se celebrarà un Congrés Extraordinari, ni un Ple Confederal, abans d’haver transcorregut tres mesos des de la celebració del darrer Congrés ni en els sis mesos anteriors al pròxim.

Article 2n.- La Secretaria General trametrà la convocatòria del Congrés directament als sindicats acompanyada d’un Ordre del Dia indicatiu i provisional, segons el seu criteri i tenint en compte el coneixement que té de l’organització en conjunt.

En cas de Congrés Extraordinari, aquest Ordre del Dia serà definitiu i s’haurà de dedicar monogràficament als temes que provoquen la seva convocatòria i serà confeccionat pel Comitè Confederal que decidirà la seva celebració.

Article 3r.– Un cop establerta la data i el lloc de celebració del Congrés i en un termini d’un mes, es constituirà la Comissió Organitzadora del Congrés, que estarà formada per la Secretaria d’Organització de l’SP del Comitè Confederal, que serà el seu coordinador, els components de l’SP que es creguin necessaris, i la Secretaria d’Organització de la federació territorial on se celebri el Congrés.

Article 4t.- A partir de la data de la comunicació de la convocatòria i de l’Ordre del Dia provisional del Congrés, el sindicats tindran quinze dies per trametre a l’SP les modificacions o noves propostes que considerin oportunes. Acomplert aquest termini, i un cop analitzades les aportacions rebudes i després de la necessària tasca de síntesi, el Comitè Confederal decidirà l’Ordre del Dia definitiu que la Secretaria General enviarà en el termini de quinze dies als sindicats per a la seva discussió.

L’Ordre del Dia reelaborat es procurarà que sigui:

  • Àmpliament compartit, hauran de constar inexcusablement aquells punts que siguin proposats per la majoria dels sindicats.
  • Realista, és a dir, connectat a les necessitats del moviment obrer i de la CGT de Catalunya.
  • Eliminant qualsevol temàtica que trobi solució en els diferents àmbits territorials o comicis d’àmbit inferior.

Article 5è.- Un cop publicat l’Ordre del Dia definitiu, i en el termini màxim de dos mesos, es trametrà a la Comissió Organitzadora les ponències sobre els temes que figuren a l’Ordre del Dia presentats per qualsevol afiliat/da, individual o col.lectivament, sindicat o Comitè, per a la seva difusió a tota l’organització.

L’aportació que no hagi tingut entrada en aquest termini no comptarà per a la resta del procés, la Comissió Organitzadora distribuirà en el termini màxim de quinze dies les aportacions rebudes.

En qualsevol d’aquests dos períodes es poden incloure les propostes per a la Secretaria general i per al Secretariat Permanent del Comitè Confederal. En qualsevol cas, s’hauran de conèixer els companys i companyes proposats, com a mínim, quinze dies abans de la celebració del Congrés.

Si fos un Congrés Extraordinari, el mecanisme de recepció de ponències se substituirà en el sentit d’establir un únic termini de quinze dies per a la recepció dels treballs.

CONSTITUCIÓ i OBERTURA DEL CONGRÉS

Article 6è.- El Congrés Confederal està constituït pels delegats i per les delegades directes dels sindicats, elegits democràticament. Poden enviar delegats i delegades aquells sindicats constituïts o federats a la CGT de Catalunya, com a mínim, sis mesos abans de la celebració i que estiguin al corrent del pagament de les cotitzacions. Tanmateix, hi assistiran amb veu i sense vot els membres del Comitè Confederal.

Article 7è.- En cas que un sindicat s’hagi federat a la CGT de Catalunya dins dels sis mesos anteriors a la data de celebració del Congrés i desitgi participar en aquest, sempre i quan es trobi al corrent de pagament en les seves cotitzacions, podran participar amb dret a veu però sense vot.

Article 8è.- Per poder participar un sindicat d’activitats diverses en un Congrés de la CGT de Catalunya haurà de dur com a mínim nou mesos confederat, i se li atorgarà com a mínim un vot.

Article 9è.- La Secretaria d’Administració i Finances de l’SP serà qui acrediti les cotitzacions dels sindicats, i dos mesos abans de l’inici del Congrés, distribuirà la taula informativa de tots, amb els seus vots respectius, que serà provisional, i s’obrirà un termini d’un mes abans de l’inici del Congrés per a reclamacions, les quals hauran de resoldre’s abans dels vint dies anteriors al Congrés de manera que en aquesta data es distribueixi la taula definitiva que contindrà els vots de cada ens que participi en el Congrés.

Article 10è.- Els sindicats que participin en el Congrés Confederal amb ple dret tindran els vots que tot seguit s’estipulen en relació a la mitjana de cotitzacions dels darrers dotze mesos anteriors a la data de celebració del Congrés, es tindrà en compte que el mes immediatament anterior es considera inhàbil per aquest còmput.

Des de 25 afiliats/des fins a 50 3 vots
Des de 51 afiliats/des fins a 75 4 vots
Des de 76 afiliats/des fins a 100 5 vots
Des de 101 afiliats/des fins a 150 6 vots
Des de 151 afiliats/des fins a 200 7 vots
Des de 201 afiliats/des fins a 250 8 vots
Des de 251 afiliats/des fins a 300 9 vots
Des de 300 afiliats/des endavant, 1 vot per cada 100 afiliats o fracció.

Article 11è.- La Comissió Organitzadora del Congrés rebrà als delegats i a les delegades i els dotarà de la credencial obligatòria. Els delegats i les delegades hauran de lliurar en aquest moment, a més de la credencial del sindicat a què representa, la còpia dels acords que portin per a cada un dels punts de l’Ordre del Dia. No obstant, amb un mínim de cinc dies d’antelació els sindicats hauran de trametre els seus acords a la Comissió Organitzadora, essent aquesta premissa imprescindible perquè siguin tinguts en compte per les corresponents Comissions de Ponència.

Així mateix, els sindicats hauran de remetre amb un mínim de deu dies d’antelació a la Comissió Organitzadora les votacions per a l’elecció de les diverses Comissions Tècniques, Comissions de Ponència i Mesa del Congrés. Aquesta gestió podrà exercir-se pel Secretariat Permanent del sindicat corresponent, sense necessitat d’haver de celebrar una assemblea per a això.

És funció de la Comissió Organitzadora escrutar les votacions rebudes, comunicar el resultat als sindicats sobre els quals ha recaigut l’elecció i demanar per escrita la seva conformitat i la seva disponibilitat, per reunir-se abans del començament del Congrés, posant la Comissió Organitzadora els mitjans necessaris perquè no es limiti la participació, convocades a tal efecte i informant l’organització de les dates i dels llocs, per tal de poder avançar els seus treballs i emetre un primer dictamen indicatiu sobre els resultats respectius, donant-lo a conèixer per escrit a l’inici del Congrés, tant a la Mesa com a les diverses delegacions dels sindicats presents.

Article 12è.- L’obertura del Congrés Confederal l’efectuarà la Secretaria General juntament amb l’SP del Comitè Confederal que formarà, juntament amb els altres membres del Comitè Confederal, l’anomenada Mesa d’Obertura.

En aquesta Mesa, li correspondrà moderar les àrees següents:

Determinar l’horari de les sessions.

Presentar i donar pas a la Mesa del Congrés

INVITACIONS

Article 13è.- Les Organitzacions d’àmbit internacional, estatal i de comunitat autònoma seran invitades pel Comitè Confederal, ja sigui a iniciativa pròpia o a proposta d’algun sindicat o organisme de la Confederació.

Les d’àmbit inferior seran invitades per l’organisme orgànic corresponent amb l’aprovació del Comitè Confederal que publicarà la llista provisional d’organismes i persones invitades quinze dies abans del Congrés.

MESA DEL CONGRÉS

Article 14è.- La Mesa del Congrés és l’encarregada de coordinar i dirigir el desenvolupament dels diferents treballs del Congrés Confederal. Estarà constituïda per una Presidència, una Vicepresidència, dues Secretaries d’Actes i dues Secretaries de Paraules.

En funció de la Presidència i en absència d’aquesta la Vicepresidència, moderarà el debat corresponent, i vetllarà a fi que les diverses intervencions s’ajustin al tema que s’estigui tractant i que les formes siguin les correctes, de manera que els debats es produeixin amb fluïdesa i eficàcia, i tinguin la màxima capacitat de decisió durant tota la durada del Congrés per assolir aquestes comeses.

És funció de les Secretaries d’Actes reflectir tan fidelment com sigui possible el desenvolupament dels debats, de les propostes i de les votacions, que es podran dotar mitjançant la Comissió Organitzadora dels mitjans tècnics necessaris per acomplir aquesta comesa. Les actes hauran de ser aprovades per la Mesa, i les haurà de signar la Presidència i les Secretaries d’Actes.

Es funció de la Secretaria de Paraules anotar l’ordre de les intervencions així com col.laborar amb la resta de la Mesa, sobretot en la coordinació amb la Comissió d’Escrutini.

Article 15é.- La constitució de la Mesa de Congrés s’efectuarà a l’inici d’aquest i sota la Presidència de la Mesa d’Obertura.

DE LES COMISSIONS DE TREBALL

Comissió Revisora de Credencials.

Article 16è.- La Comissió Revisora de Credencials serà l’encarregada d’examinar les credencials de delegacions que assisteixin al Congrés, i haurà de presentar el corresponent informe a aquests de les conclusions.

Estarà formada per tres delegats/des i la Secretaria d’Organització de l’SP, aquesta amb veu i sense vot.

Per desenvolupar el seu treball podran requerir la col.laboració de les Secretaries d’Organització de les distintes federacions territorials.

L’informe que elabori aquesta Comissió estarà avalat per, com a mínim, dos components amb vot de la Comissió.

Comissió Revisora de Comptes.

Article 17è.- La Comissió Revisora de Comptes serà l’encarregada d’examinar la comptabilitat de l’SP del Comitè Confederal, i haurà de presentar el corresponent informe de les seves conclusions al Congrés.

Estarà formada per tres membres de la Comissió Econòmica i la Secretaria d’Administració i Finances de l’SP, aquesta amb veu i sense vot.

Per desenvolupar el seu treball podran requerir la col.laboració de les secretaries d’Administració i Finances de les diverses federacions territorials.

L’informe que elabori aquesta Comissió estarà avalat, com a mínim, per dos membres amb vot.

Comissió d’Escrutini.

Article 18è.- La Comissió d’Escrutini serà l’encarregada de verificar i elevar a definitiu l’escrutini elaborat per la Comissió Organitzadora, resoldre les reclamacions que es presentin per part dels sindicats en matèria d’atribució de vots quant a la resolució definitiva de la Secretaria d’Administració i Finances; així com col.laborar amb la Mesa del Congrés per tabular totes les votacions que es produeixin en el desenvolupament del Congrés. Aquesta Comissió estarà composada per tres delegats/des.

Comissió de Ponència.

Article 19è.- Les comissions de ponència seran les encarregades d’elaborar els dictàmens relatius als diferents punts de l’Ordre del Dia del Congrés, en funció dels acords presentats pels sindicats, després de la necessària tasca de síntesi i del corresponent debat en la Comissió.

Article 20è.- Les comissions de ponència estaran composades per nou companys/es amb veu i vot.

Aquests elegiran una Presidència que serà l’encarregada de moderar els debats i endegar el pla de treball de la Comissió.

Article 21è.- després del debat de la Comissió, es procedirà a redactar el dictamen, si no hi hagués unanimitat, els disconformes podran presentar esmenes parcials o esmenes a la totalitat, si el desacord fos total, i aportaran en aquest cas un dictamen alternatiu.

Aquests dictàmens i les esmenes, si n’hi hagués, es faran saber al Ple del Congrés.

DEL DEBAT, EN PLE DEL CONGRÉS

Existència d’un únic dictamen en la Comissió de Ponència

Article 22è.- Si el dictamen de la Comissió de Ponència no fos aprovat per unanimitat en la mateixa, després de la seva presentació al Ple del Congrés, la Presidència de la Mesa obrirà un torn d’intervencions, passant després a la corresponent votació, no sense abans requerir els possibles vots particulars, que hauran d’estar avalats per almenys el 5% dels vots representats en el Congrés.

Aquests vots particulars, si n’hi ha, implicaran proposta de resolucions alternatives o complementàries al dictamen únic de la Comissió.

Article 23è.- Si no existissin vots particulars, es passaria a votació el dictamen únic de la Ponència, si no fos aprovat la Presidència de la Mesa obrirà un torn tancat d’intervencions, i un cop conclòs resoldrà les actuacions a seguir.

Article 24è.- Si existissin vots particulars, la Presidència de la Mesa concedirà la paraula per a la seva defensa al delegat o delegada que designi el sindicat promotor del vot particular en un primer torn. Tanmateix la Comissió designarà entre els seus responsables la persona encarregada de rebatre’l.

Si la Presidència de la Mesa ho considera oportú, podrà concedir un segon torn amb altres dues intervencions.

Acabades aquestes, es passarà a votació les dues propostes a la vegada, que restarà com a acord, aquella que obtingui la majoria de vots emesos.

Existència de diversos dictàmens en la Comissió de Ponència.

Article 25è.- Si el dictamen de la Ponència no fos unànime, i hi haguessin dictàmens alternatius, la Presidència de la Mesa obrirà el debat tot establint torns tancats que cregui necessaris per aclarir posicions, podent limitar el temps de les intervencions en funció de les paraules sol·licitades i del funcionament del Congrés.

Un cop acabat el debat, es passaran a votació tots els dictàmens existents alhora, i serà el dictamen base de la ponència aquell que obtingui la majoria.

Posteriorment la Presidència de la Mesa requerirà els vots particulars al nou dictamen, per, després del debat necessari, sotmetre’ls a votació, incorporant-se a l’acord final aquells que obtinguin la majoria, excepte per modificar els Estatuts, que necessitaran una majoria de dos terços.

DE LES VOTACIONS

Article 26è.- Les resolucions en el Congrés es poden prendre per aclamació, a mà alçada o nominalment. No obstant això, i si la Mesa del Congrés corresponent estimés que pot agilitzar l’elecció de la forma de votació, es podran efectuar votacions de tanteig per establir la més adequada.

Es votarà nominalment sempre que la Mesa del Congrés corresponent estimi necessari deixar constància de l’opinió expressa de les delegacions presents, o ho sol.liciti el 10% de les delegacions. En qualsevol cas, s’utilitzarà l’esmentat sistema de votació per a l’elecció de l’SP del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya i el seu lloc de residència.

DE LES ELECCIONS

Article 27è.- Per elegir la localitat de residència i el Secretariat Permanent del Comitè Confederal se seguiran el següents criteris:

1r.- Qualsevol sindicat podrà presentar candidatures obertes encara que estiguin incomplertes, i designarà el càrrec qui necessàriament haurà acceptat el nomenament, també designarà el lloc de residència. Podrà formar part d’una candidatura qualsevol afiliat/da que no estigui inhabilitat per a això o que les incompatibilitats se li apliquin.

2n.- Les candidatures seran enviades a l’SP i a la Comissió Organitzadora del Congrés, amb 21 dies d’antelació a la data de celebració d’aquest, qui la farà saber a la totalitat dels sindicats amb 15 dies d’antelació.

3r.- Les votacions s’efectuaran Secretaria per Secretaria i resultarà elegit/da el/la candidat/a més votat/da.

ACORDS

Article 28è.- El acords del Congrés entraran en vigor quinze dies després d’haver estat publicats pel nou SP i com a màxim dos mesos després de la celebració del Congrés, tret els càrrecs elegits que entraran en vigor en el moment de conèixer el resultat de la seva elecció.

CLAUSURA

Article 29è.- La clausura del Congrés correrà a càrrec de la Secretaria General entrant, que formarà la Mesa amb la resta del Secretariat Permanent.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

La interpretació del present Reglament correspon:

  • Durant la celebració del Congrés a la Mesa del Congrés corresponent.
  • En darrera instància, i a petició del 10% de les delegacions presents, al Ple del Congrés.

DISPOSICIÓ FINAL

Les modificacions d’aquest Reglament només podran efectuar-se en un Congrés de la CGT de Catalunya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: